La Bombeta Marieta, una titella per entendre l’energia

bombeta-marieta-2La Bombeta Marieta és el projecte d’educació ambiental que va guanyar en la categoria de comunicació de la darrera edició dels Premis Ciències Ambientals. Hem parlat amb la seva creadora, la Miriam Romero, perquè ens expliqui en què consisteix.

Què és La Bombeta Marieta?

La Bombeta Marieta és un recurs d’educació ambiental teatralitzat, ideat per als més petits. L’activitat treballa els temes energètics com són l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables. El personatge de La Bombeta és una titella que està trista perquè gasta molta energia… així comença la seva història, en què anirà aprenent com estalviar i coneixerà bombetes que fan servir energies renovables per fer llum. Continua llegint

El nou marc de contractació pública: per unes licitacions transparents, reals i igualitàries

Un dels principals objectius que ha de tenir tota Administració en l’esfera de la seva contractació pública és garantir l’aplicació de procediments de licitació públics, transparents, igualitaris, no discriminatoris i que assegurin una concurrència real i efectiva.

En el marc d’aquest objectiu, dues són les praxis que, a petita escala, impedeixen l’assoliment de dit objectiu i, per tant, que una determinada prestació sigui veritablement adjudicada a aquell empresari les capacitats i condicions del qual són les més avantatjoses per a l’interès públic.

Per una banda, constitueix una pràctica gens infreqüent en l’àmbit de la contractació pública el fraccionament de contractes a fi i efecte de reduir-ne l’import i, conseqüentment, de facilitar la seva adjudicació directa (els contractes de servei i de subministrament de valor estimat inferior a 18.000 €  i els contractes d’obra de valor estimat inferior a 50.000 €, qualificats com a menors, poden ser adjudicats directament). Continua llegint

T’estàs plantejant fer un MBA? Dos dels nostres col·legiats ens expliquen la seva experiència!

El darrer any el COAMB va signar un conveni amb ESADE per oferir als seus membres un gran descompte en el seu Corporate MBA. Dos ambientòlegs del Col·legi van aprofitar aquesta oportunitat i estan cursant el programa. Ara, quan porten uns mesos seguint-lo, hem parlat amb ells perquè ens expliquin la seva experiència.

jordi-fernandezJordi Fernández, director adjunt d’Oltecar Comunicacions SL

El Jordi és llicenciat en Ciències Ambientals per la UAB i té un Màster en Responsabilitat Social Corporativa per ESERP Business School. Després d’iniciar la seva carrera professional en l’àmbit de la gestió de la qualitat i l’RSC, ara és director adjunt a l’empresa on treballa. Podeu trobar al Jordi a Linkedin o Twitter.

Quan vas decidir cursar un MBA?

Ja fa temps vaig decidir que volia fer un MBA, però el preu em tirava cap enrere. Vaig fer un màster d’RSC i en tocar temes de govern vaig trobar molt interessant poder aplicar millores des de tots els àmbits de l’empresa, i em va començar a interessar la direcció. Però sobretot des que vaig assumir responsabilitats de gestió en l’entrar a l’empresa actual i trobar-me una mica perdut en coneixements econòmics, de gestió de recursos humans, etc. A part del resultat econòmic de l’empresa, hi ha d’altres variables que no estava ponderant i que segurament amb un MBA podré aclarir. Continua llegint

Preparats per als nous reptes en la gestió dels residus

Què pot fer que es realitzin fins a set edicions d’un curs tècnic sobre residus? I que se n’esgotin les places en dues setmanes? Quin interès pot fer que més de 60 persones omplin un aula, o que més de 150 persones assisteixin a sessions informatives sobre gestió de residus?

Aquestes són algunes de les xifres de les diferents formacions tècniques en l’àmbit dels residus que ha proposat l’Escola de Formació del COAMB en els darrers mesos, en col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta, i que han despertat un gran interès entre tècnics i càrrecs municipals, consultors i empreses.

El motiu d’aquest èxit de convocatòria és triple: d’una banda, les formacions s’enfocaven a temes i necessitats del dia a dia dels professionals, seguidament, la gestió municipal dels residus és un servei bàsic amb importants implicacions pel que fa a costos i qualitat urbana i, finalment, ja no es poden obviar els cada cop més exigents objectius de recollida i gestió de residus de la normativa ambiental europea i de la mateixa planificació catalana (PRECAT20).

contractes_residus_butlletí Continua llegint

Els ambientòlegs i el sector energètic

L’energia és un dels sectors més importants per a l’ambientòleg. Les actuals polítiques europees apunten cap a potenciar l’eficiència energètica i les energies renovables. A més, Europa s’ha plantejat com a objectiu ser  autosuficient energèticament per no dependre de l’exterior.

eficiència-energètica

Des del grup d’Energia i Canvi Climàtic del COAMB volem poder innovar en aquests temes en els quals, si bé és cert que conflueixen amb altres disciplines, l’ambientòleg té un gran paper. Per exemple, el primer estudi  a tot l’Estat Espanyol de pobresa energètica el va fer  l’Asociación de Ciencias Ambientales, i a partir d’aquí la pobresa energètica va començar a tenir visibilitat. Molt lligat a l’energia, hi ha el gran repte del canvi climàtic, amb una importància rellevant últimament, pel recent Acord de Paris signat per 175 parts o el projecte de Llei de Canvi Climàtic que vol impulsar la Generalitat de Catalunya. Continua llegint

“El canvi climàtic implica una gestió de riscos que passa forçosament per l’educació ambiental”

Parlem amb l’ambientòloga Ana Romero, col·legiada i membre del grup de treball del COAMB de Sensibilització per la Sostenibilitat, sobre educació ambiental i canvi climàtic, els seus àmbits d’expertesa. L’Ana és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i actualment és la cap de Sostenibilitat i Educació Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Ana-Romero

Quan i perquè vas decidir orientar la teva carrera cap a l’educació per la sostenibilitat? Com es combina amb la gestió del canvi climàtic?

Vaig estudiar Ciències Ambientals els primers anys de creació de la carrera. Tot i que en Jaume Terradas n’era un dels ideòlegs alhora que un dels principals impulsors de l’educació ambiental a l’estat espanyol, l’educació ambiental no era una assignatura ni optativa. He de dir que no hi va haver un moment en què decidís orientar la meva carrera professional a l’educació ambiental o al canvi climàtic, potser hi he arribat des de l’àmbit de la gestió de riscos en el que vaig començar… La gestió de riscos és un tema força treballat des de perspectives diferents (ambiental, econòmica, cultural, social…) als països anglosaxons, i ja fa anys tenien molt clar que en la gestió de riscos, tot i els mètodes d’anàlisi d’errades i fallides més sofisticats, el factor humà és clau.

Quan parlem de canvi climàtic, o millor,  de canvi global, estem apuntant necessàriament a la gestió de riscos, a reduir-los, a adaptar-nos-hi, però sobretot a un canvi fonamental que és cultural i que passa forçosament per l’educació ambiental. Continua llegint

Què passa a la vall d’Alinyà?

El bosc, com a element essencial per al funcionament de la nostra societat, està perdent cada cop més protagonisme. Existeix una tendència evident d’abandonament en passar d’una explotació intensiva a quasi un oblit atordidor en poc més de 50 anys. Durant la realització del Treball de Fi de Grau l’any passat, juntament amb els companys Aina i Francesc, ens vam adonar d’aquesta realitat i dels impactes tant positius com negatius que comporta, fins i tot en les poblacions més remotes.

Situem-nos: Vall d’Alinyà, una zona d’alta muntanya situada al Pirineu que conformen petits pobles com Llobera, la Vall del Mig i el mateix Alinyà que no arriben als 100 habitants en conjunt, els quals gairebé tots es dediquen als conreus, la ramaderia o l’hostaleria. Allà és on vam fer l’estudi del nostre treball, un seguiment de la dinàmica hidrològica de la vall. Per tal de fer aquest seguiment, ens vam desplaçar fins a un total de 31 punts de surgència repartits per tota la vall, la majoria fonts que porten segles funcionant, i vam mesurar el seu cabal.

vall-alinyà

Contrastant les dades obtingudes amb els pagesos que utilitzaven l’aigua d’aquests punts per als seus conreus, vam arribar als següents resultats: el 39% de les fonts havia patit una disminució important del cabal i un altre 6% s’havia assecat. A què es deu això? Continua llegint