“La directiva europea sobre responsabilitat ambiental no garanteix que s’hagi de recuperar l’estat natural si no és tècnicament o econòmicament viable”

Marta Pujadas és investigadora en Ciència i Tecnologia Ambientals a l’ICTA-UAB

Quan es va començar a demanar responsabilitats ambientals a les empreses que contaminen?

En matèria d’aigües trobem legislació des de principis del segle passat que intenta regular la contaminació del medi com a conseqüència de les activitats industrials. Però com demostra el treball realitzat per la Dra. Lucia Casado (URV), fins la segona meitat del segle XX la visió de progrés del país – creixement econòmic – no ha permès que la legislació tingués algun tipus d’efectivitat. Al segle XXI, els interessos privats continuen pesant més que l’interès general, però a partir del 2004, quan es crea la directiva europea, una llei que a Espanya es va transposar el 2007, es poden demanar legalment responsabilitats ambientals a les empreses. Abans, per exigir responsabilitats ambientals i que les empreses assumissin els impactes i danys que la seva activitat ocasionava s’havia de treballar indirectament; s’apel•lava al dret civil i administratiu per compensar els danys causats a les persones o el seu patrimoni en base a l’incompliment de les condicions de les llicències ambientals fonamentalment. La directiva, en canvi, busca que les empreses que causin danys ambientals es facin responsables econòmicament de la rehabilitació del dany i la prevenció de la seva magnificació segons el principi qui contamina paga. Aquesta directiva, doncs, és la primera figura legalment forta que parla de l’assumpció de responsabilitats ambientals per part de les empreses i de la necessitat de comptabilitzar els passius ambientals causats amb l’objectiu de remeiar el recurs malmès i compensar el públic respecte les pèrdues d’aquell recurs durant el temps que el recurs ha estat minvat.

Per tant, la revolució d’aquesta directiva és que atorga al medi ambient la qualitat de subjecte de dret?

Efectivament. Fins ara només es podien reclamar danys contra persones o patrimonis, però amb la directiva del 2004 es poden demanar responsabilitats per danys al medi i ecosistemes.

Quins graus de gravetat recull aquesta norma?

La directiva inclou diferents nivells de sancions segons la infracció comesa, però inclou tant el dany ambiental directe o indirecte causat a les espècies i hàbitats naturals, com a les aigües contemplades per la legislació comunitària, com la contaminació dels sòls per substàncies o organismes que creïn un risc significatiu per la salut humana. Per tant, l’impacte tant pot ser a la salut de les persones com només al medi ambient. L’objectiu és que l’infractor restauri el medi tal i com estava abans de causar el dany, però no garanteix que s’hagi de recuperar aquell estat si no és tècnicament o econòmicament viable. A més, falta encara desenvolupar molts mecanismes i protocols que permetin fer complir la llei, i per tant, encara no té una efectivitat elevada.

Com és calcula la responsabilitat ambiental?

Els mecanismes que s’empren per fer aquest càlcul són molt complicats. La llei parla dels anàlisis d’equivalència per determinar el tipus i la quantitat de mesures de rehabilitació complementària i/o compensatòries necessàries per recuperar/compensar les pèrdues vinculades a un incident. Es tracta de quantificar per exemple el nombre d’individus d’una espècie que s’ha perdut com a conseqüència de l’impacte ambiental, del nombre d’espècies en què ha minvat un ecosistema o de la pèrdua d’ús social d’un servei ambiental. Però la seva quantificació és molt complexa. A vegades és impossible saber com era o quines espècies vivien en un territori abans de l’impacte, i també és difícil calcular quant val la pèrdua d’individus d’una espècie o una espècie sencera, aspectes que tracten l’economia ambiental i l’economia ecològica. En tot cas, crec que el nivell de compensació mai és del tot just i les pèrdues superen sempre les compensacions.

Quins impactes costa més de calcular, els socials o els ambientals?

És igual de complicat calcular l’impacte en la salut humana o en la salut d’un ecosistema. Generalment és un tema de manca de dades de referència i del punt de subjectivitat que sempre pren l’exercici. En el cas dels éssers humans, estudis com els que fa l’ Environmental Protection Agency (EPA) han ajudat molt a avançar en saber què costa a nivell públic un increment en les taxes de determinades patologies que podem atribuir a determinades activitats empresarials. No obstant, moltes conseqüències negatives en els humans acaben sortint a la llarga o en futures generacions, la qual cosa impedeix arribar a un càlcul fidedigne. I sovint aquest impacte ambiental afecten un tipus de malalties que passen més desapercebudes perquè no tenen conseqüències tant contundent com la mort a curt termini com les malalties respiratòries.

Parlem de la teva tesi. Estàs intentant calcular el balanç socioambiental de la presència de l’empresa Ercros a Flix. Ens pots avançar alguna conclusió?

De fet, pretenc argumentar fins a quin punt els beneficis globals generats per la fàbrica compensen socialment com per exonerar l’empresa respecte la seva responsabilitat en relació a la descontaminació de l’ambient de Flix. Aquest 2013 farà 10 anys que una sentència judicial va declarar culpable l’empresa de ‘delicte continuat contra el medi ambient’, la qual cosa l’obligava a pagar part dels costos de sanejament de l’embassament de Flix. Però a més hi ha altres temes que no s’han tractat tant a Flix, però que són fonamentals com la contaminació dels sòls on està ubicada la fàbrica d’importants magnituds i que tot just s’està analitzant amb la col•laboració de l’Agència de Residus de Catalunya o la contaminació per compostos organoclorats com l’hexaclorobenzè que ha tingut un important impacte sobre la població i que està essent estudiat de fa anys per centres de recerca com el CREAL a mans del Dr. Jordi Sunyer. Amb un exercici més simple que el què determina la directiva de responsabilitats per calcular passius ambientals, estic intentant valorar fins a quin punt ha compensat el guany en riquesa econòmica que ha revertit l’empresa a la zona en contraposició a l’impacte ambiental que ha generat com a conseqüència d’una actuació que en determinats moments ha anat més enllà de la legislació aplicable. La meva hipòtesi és que no ha compensat, tot i que argumentar-ho no és trivial, perquè hi ha molts factors que s’han de considerar. Per tant, les dades, tot i no ser precises, poden donar més arguments als jutges que porten la causa per valorar el possible cost de les seves infraccions. Però aquesta mena d’estudi és força complicat de fer en tot el període de funcionament de l’empresa. Ercros porta operant en el territori des de 1897, però legalment no s’ha pogut demostrar que incorregués en delicte més enllà dels fangs abocats a l’embassament i en aquest cas, no abans del 1988. Així que l’empresa acabarà pagant aproximadament només el 5% que costarà netejar l’embassament.

Es podria repetir un cas així en l’actualitat?

Sí, ja que no ens trobem davant d’una manca d’inspecció sinó de la complicitat dels poders públics. Les administracions i la població van prioritzar la riquesa que una empresa poderosa deixava en el territori, i miraven cap a una altra banda. Des dels anys 80s cada vegada que es feia una renovació de l’autorització d’abocaments es comprovava que l’empresa no complia reiteradament les demandes de millores ambientals que se l’exigien, i tot i això se la va deixar seguir operant. Actualment, encara que les empreses disposin de llicències d’activitats i que operin dins dels paràmetres legals establerts no és garantia que no hi hagi impacte com passa amb la recomanació europea per les electroquímiques com la de Flix de substituir les cel•les de mercuri per tecnologies menys perjudicials, que tot i que porta més d’una dècada sobre la taula no es tornarà d’obligat compliment fins el 2018. Mentre les empreses continuen abocant i emetent mercuri, encara que en unes concentracions dins els límits legals. Segons les condicions, això no compensen ni al territori ni a la població que l’habita perquè contaminants com el mercuri tendeixen a acumular-se. Si a l’hora d’atorgar llicències és pogués analitzar la intervenció de les empreses amb una mirada més àmplia (escoltant, per exemple, als toxicòlegs), les coses funcionarien millor. Però, malauradament, el principi de prevenció no té força al nostre país.

S’acabarà netejant del tot Flix?

No. Ni l’embassament quedarà totalment net, ni la resta del riu aigües avall. Durant dècades les espècies de fauna que han anat acumulant els contaminants continuaran mostrant nivells importants d’aquests compostos. Hauran de passar unes quantes generacions per fer net. Tampoc els sediments del riu, perquè la neteja només afecta l’embassament, però l’arrossegament històric de sediments de l’embassament cap al Delta fa que estiguin distribuïts per tot el tram baix, tot i que òbviament amb unes concentracions menors. Tampoc l’ambient atmosfèric està encara net i malgrat s’han aplicat mesures per reduir les emissions de compostos a l’atmosfera; mentre operi la planta, això continuarà. A més, els fangs que s’extreguin de l’embassament en els propers dos anys s’incineraran i això, tot i que evidentment s’hauran instal•lat les corresponents mesures de seguretat a la planta, ens fa entrar en un debat que ens és familiar sobre la incineració i la salut – no oblidem, que el què s’incinera són compostos força més crítics ambientalment que els habituals. Per últim, queda el gran tema pendent, els sòls industrials. La contaminació dels terrenys on estan i han estat ubicades les instal•lacions de producció ha de ser molt important i si l’estratègia política és que mentre operi la fàbrica no se li reclami que netegi els sòls, per més que es digui que el problema està contingut perquè s’han aplicat certes mesures de seguretat, és evident que ens trobem davant d’un nou cas en què s’està obviant el principi de prevenció, i això en un moment en què acaba de sortir publicat el nou informe de l’Agència Europea del Medi Ambient ‘Late lessons from early warnings: science, precaution, innovation’, en mostra amb nous casos com l’explotació de determinades innovacions químiques i tecnològiques sense considerar suficientment el principi de precaució pot tenir conseqüències ambientalment i econòmicament d’importants magnituds.

Existeix la possibilitat que el mètode d’estudi que fas servir pel cas d’Ercros s’estandarditzi i s’apliqui a d’altres casos?

Ja s’està fent en altres indrets. És un mètode molt simple que només té la complexitat d’obtenir dades. Es tracta de valorar econòmicament i de forma indirecta els costos derivats de l’impacte. Són especialment interessants els casos que determinen el cost econòmic de la pèrdua de vides humanes, tot i que evidentment, darrera d’això hi ha un discussió molt important sobre si realment es pot posar valor a la vida.

Tems que en època de crisi l’administració encara sigui més benèvola amb les empreses infractores per evitar que tanquin o es deslocalitzin?

Sí, és clar. És un dubte que em plantejo sovint amb el meu treball. Davant la situació en què està el país, la crisi econòmica, el dèficit públic, els acomiadaments, el tancament de fàbriques, fins a quin punt és el moment adequat per posar damunt la taula segons quins temes que poden semblar menys importants. Des del punt de vista de les administracions i en el global de la societat penso que està quedant palès que aquesta és l’argumentació que més s’imposa. Però no crec que sigui la resposta. S’ha d’actuar amb intel•ligència i ser estratègics perquè no podem permetre desmantellar el sistema productiu del país, però no pot ser a costa d’un preu tant elevat. A més, quan els beneficis productius reverteixen més en els interessos privats d’uns pocs que ens el benefici públic s’ha de pensar si realment mirant cap a una altra banda, estem actuant en benefici del país. Les administracions i la societat hem de ser conscients que la benevolència no comportarà solucionar el problema, només dissimular-lo durant un temps perquè refloti d’aquí a uns anys amb una altra cara i magnificat. Solucionar l’aspecte econòmic immediata ara a costa de la qualitat del medi, significa mantenir un problema ambiental que en realitat el què fa és posposar el problema econòmic. Si Ercros no tanca ara la factoria de Flix per mantenir uns pocs llocs de treball, però per contra no se li reclama que pagui pel què ha contaminat, els sous recollits en aquest període també serviran per cobrir els costos eludits pel grup químic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s