Cada cop que es declara un gran incendi forestal, entenent gran incendi com aquell que s’escapa a la capacitat de control dels mitjans d’extinció i emergència, salten totes les alarmes i retorna a les portades de diaris i tertúlies el debat sobre les imprudències, les temeritats i el focus de l’incendi.
Foto cedida per Ramats al Bosc
Permeteu-me una reflexió i quatre dades. Vivim en un país que actualment té un 64% de superfície forestal, que ha augmentat un 20% en els darrers 30 anys, i amb un sector primari en un estat molt precari i envellit que només representa el 0,06% del PIB global del país. A això s’hi afegeix que tenim una gran part del territori ocupat per urbanitzacions o cases de segona residència a dins del bosc, en la majoria dels casos de boscos joves, amb una elevada densitat d’arbres, fruit de la regeneració natural, que han ocupat antics camps de conreus, pastures, vinyes i olivets que es van anar abandonant progressivament amb l’arribada de la fil·loxera primerament, de la revolució industrial a continuació, i del turisme més recentment. Cada any s’incorporen al sistema forestal una mitjana de 30 milions d’arbres nous per regeneració natural. Aquesta és la fotografia. I aquests són els ingredients. Continua llegint
El blog del COAMB 