¿Què diu l’Acord de canvi climàtic de París?

El 12 de Desembre de 2015, amb unes 24 hores de retard i molta expectativa a la sala, s’aprovava a París un acord global de lluita contra el canvi climàtic.

logo_cop21

L’Acord de París és un acord sense precedents, pel fet que tots els països del món han de prendre compromisos. Si recordeu, sota el Protocol de Kyoto tan sols eren els països desenvolupats els que, amb més o menys d’èxit, havien de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta vegada es demana que tothom redueixi i s’adapti a aquesta amenaça.

I és en part aquesta obertura de l’acció la que ha generat més conflictes dins les negociacions dels últims anys: l’equilibri entre convidar tots els països a participar i no perdre de vista que el Nord global és el que realment ha contribuït més al canvi climàtic durant dècades.

El fet de posar d’acord a 195 països i la voluntat de continuisme amb el sistema econòmic actual, fa que aquest acord quedi aigualit i disti molt del nivell d’ambició que necessitem per mantenir l’increment de la temperatura del planeta per sota els 1.5 graus d’escalfament.

D’ara endavant, doncs, el repte és que els governs vagin més enllà d’allò al que s’han compromès, i això no s’aconseguirà sense iniciatives a nivell local, regional i nacional de transformació de sistemes de vida i producció i de pressió als nostres representants.

Conférence des Nations unies sur les changements climatiques - COP21 (Paris, Le Bourget)

COP21 (Paris, Le Bourget)

Per tal d’entendre quins són els punts forts i els punts dèbils d’aquest acord qualificat d’històric, us en detallem uns quants.

1.5 vs 2 graus d’escalfament. Es reconeix la importància de limitar l’escalfament del planeta a 1.5ºC i no a 2ºC, ja que això posaria en perill a algunes de les regions més vulnerables. Tot i així, l’acord especifica que es treballarà per no superar els dos graus i demana “esforços per limitar l’increment de la temperatura a 1.5”, sense especificar quins són aquests esforços.

Mecanisme d’ambició. Els països reconeixen que les propostes nacionals de reducció d’emissions (conegudes com a INDC) presentades fins al moment porten a un món que s’escalfa entre 2.7 i 3.5 graus. És per això que es dissenya un mecanisme pel qual els objectius de reducció d’emissions es revisin cada 5 anys per fer-los més ambiciosos. L’Acord, però, només especifica que cada nou compromís ha de significar una “progressió” respecte l’anterior, però no detalla cap manera de revisar-ho ni de demanar més ambició si es sobrepassen els 2 graus.

La diferenciació. Els països desenvolupats segueixen sent els que han de liderar la reducció d’emissions, entenent que tots els països en són responsables però que és el Nord global qui manté una responsabilitat històrica més gran. Aquesta diferenciació també es tindrà en compte a l’hora de revisar les contribucions de reducció d’emissions.

El finançament. Se segueix mantenint l’objectiu d’arribar a 100 mil milions de dòlars al 2020 per tal d’ajudar als països en desenvolupament a mitigar i adaptar-se millor als impactes del canvi climàtic.  Tot i així, no especifica quin tipus de finançament ha de ser, deixant la porta oberta a préstecs que endeutarien encara més els països del Sud, ni tampoc estableix un full de ruta clar després de 2020.

Objectiu de reducció d’emissions a llarg termini. L’objectiu de reducció d’emissions a llarg termini és molt poc clar. Demana arribar a un pic d’emissions “tan de pressa com sigui possible” i arribar a emissions neutres a la segona meitat del segle. Això obre la porta a que es comptin els embornals de carboni per a rebaixar l’ambició, fet que pot afectar la seguretat alimentària o dur a acaparament de terres, o que es confiï en tecnologies poc fiables de captura i emmagatzemament de carboni. La falta de anys concrets per al pic d’emissions i descarbonització de l’economia rebaixa significativament l’ambició de l’acord i ens porta cap a un escalfament molt per sobre dels 2 graus.

Mecanisme de Pèrdues i Danys. El mecanisme de Pèrdues i Danys demana que es compensi als països afectats pels efectes més catastròfics del canvi climàtic, aquells que ja no es poden evitar amb la reducció d’emissions. Aquest ha aconseguit tenir un capítol propi dins l’Acord, fet que li dona rellevància, però explicita que no es pot fer servir per demanar responsabilitat ni compensació per aquests efectes.


 

Anna Pérez Català, ambientòloga especialitzada en canvi climàtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s