El debat sobre el Glifosat

El glifosat és actualment l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics i en els parcs i jardins dels pobles i ciutats. No obstant, després d’un ús massiu d’aquest compost durant cinquanta anys a tot el planeta, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-lo cancerigen el març passat.

Des de llavors, diferents veus s’han alçat ja sigui per demanar la seva prohibició total, ja sigui per defensar-ne alguns dels seus usos. Des del COAMB hem parlat amb dos experts amb visions diferents en aquest debat: Sergi Garcia, president de Galanthus i Marc Olomí, fundador de Punt Eco.

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

D’una banda, en Sergi Garcia defensa que el glifosat és necessari per a la correcta gestió de les espècies invasores que hi ha plantades als espais verds de les ciutats que, si no es controlessin, podrien suposar una amenaça per a la conservació de la biodiversitat. En la seva opinió, moltes de les espècies més problemàtiques només es poden gestionar amb l’ús de fitocides, és a dir, amb control químic.

També explica que el fitocida més utilitzat per al control de la flora exòtica invasora és el glifosat, i ha estat seleccionat perquè presenta certs avantatges respecte a altres productes existents al mercat: baix cost, és un herbicida sistèmic, baixa persistència al medi terrestre i baixa toxicitat en relació amb la resta de productes fitosanitaris que han resultat també efectius contra aquestes plantes invasores. Afegeix, també, que l’aplicació del glifosat en el control d’aquestes plantes es fa de manera local i, sempre que es pot, injectat, per tal d’evitar al màxim qualsevol efecte no desitjat.

Per tant, en Sergi Garcia recomana fer la consideració d’una excepció de l’ús del Glifosat en el marc d’una prohibició del seu ús a parcs i jardins per tal de controlar la flora exòtica invasora.  S’hauria d’utilitzar seguint curosament els protocols de control químic recomanats pels especialistes, pels gestors d’espais naturals i per la mateixa administració.

D’altra banda, en Marc Olomí exposa que la recerca científica actual sobre aquest component conclou que per si sol, i més encara quan s’acompanya d’altres herbicides (tal i com s’acostuma a comercialitzar), és potencialment tòxic per l’ésser humà, la fauna i l’ambient (Salazar et al., 2011). Afegeix que els resultats de les investigacions mostren que el glifosat en l’organisme humà pot causar toxicitat en cèl·lules placentàries i del fetge, afectar al material genètic del fetus i al sistema endocrí. També genera afectacions respiratòries, gastrointestinals, dermatològiques i neurològiques d’importància (Salazar et al., 2011).

Per això, recomana que, en base a la investigació científica que s’ha realitzat a nivell internacional i en aplicació del principi de precaució, el glifosat fos retirat del mercat i assajat científicament per definir-ne la seu nivell de toxicitat per al medi ambient en general i els humans en particular, per tal de poder extreure conclusions fermes que permetin regular-ne correctament els seus usos i aplicacions.

Així, recomana eliminar totalment el seu ús per part d’institucions públiques que treballin en espais de pública concurrència com són els ajuntaments, els centres educatius o els centres sanitaris i, en el cas d’haver de realitzar aplicacions puntuals d’aquest producte per motius de conservació o altres motius de rellevància ambiental o social, realitzar un protocol d’actuació que garanteixi el correcte ús i control de producte.

Així doncs, ambdues parts coincideixen en parlar de la toxicitat del producte, i mentre que en Sergi parla de restringir-ne l’ús únicament per combatre la flora invasora, en Marc expressa que cal una major precaució en el seu ús fins i tot per a aquests casos.

Com veieu, el debat està obert!


Referències bibliogràfiques

Salazar N. J. & Aldana M. L. (2011). Herbicida glifosato: usos, toxicidad y regulación. BIOtecnia XIII (2): 23-28.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s