El bosc, com a element essencial per al funcionament de la nostra societat, està perdent cada cop més protagonisme. Existeix una tendència evident d’abandonament en passar d’una explotació intensiva a quasi un oblit atordidor en poc més de 50 anys. Durant la realització del Treball de Fi de Grau l’any passat, juntament amb els companys Aina i Francesc, ens vam adonar d’aquesta realitat i dels impactes tant positius com negatius que comporta, fins i tot en les poblacions més remotes.
Situem-nos: Vall d’Alinyà, una zona d’alta muntanya situada al Pirineu que conformen petits pobles com Llobera, la Vall del Mig i el mateix Alinyà que no arriben als 100 habitants en conjunt, els quals gairebé tots es dediquen als conreus, la ramaderia o l’hostaleria. Allà és on vam fer l’estudi del nostre treball, un seguiment de la dinàmica hidrològica de la vall. Per tal de fer aquest seguiment, ens vam desplaçar fins a un total de 31 punts de surgència repartits per tota la vall, la majoria fonts que porten segles funcionant, i vam mesurar el seu cabal.
Contrastant les dades obtingudes amb els pagesos que utilitzaven l’aigua d’aquests punts per als seus conreus, vam arribar als següents resultats: el 39% de les fonts havia patit una disminució important del cabal i un altre 6% s’havia assecat. A què es deu això? Continua llegint
El blog del COAMB 