Què passa a la vall d’Alinyà?

El bosc, com a element essencial per al funcionament de la nostra societat, està perdent cada cop més protagonisme. Existeix una tendència evident d’abandonament en passar d’una explotació intensiva a quasi un oblit atordidor en poc més de 50 anys. Durant la realització del Treball de Fi de Grau l’any passat, juntament amb els companys Aina i Francesc, ens vam adonar d’aquesta realitat i dels impactes tant positius com negatius que comporta, fins i tot en les poblacions més remotes.

Situem-nos: Vall d’Alinyà, una zona d’alta muntanya situada al Pirineu que conformen petits pobles com Llobera, la Vall del Mig i el mateix Alinyà que no arriben als 100 habitants en conjunt, els quals gairebé tots es dediquen als conreus, la ramaderia o l’hostaleria. Allà és on vam fer l’estudi del nostre treball, un seguiment de la dinàmica hidrològica de la vall. Per tal de fer aquest seguiment, ens vam desplaçar fins a un total de 31 punts de surgència repartits per tota la vall, la majoria fonts que porten segles funcionant, i vam mesurar el seu cabal.

vall-alinyà

Contrastant les dades obtingudes amb els pagesos que utilitzaven l’aigua d’aquests punts per als seus conreus, vam arribar als següents resultats: el 39% de les fonts havia patit una disminució important del cabal i un altre 6% s’havia assecat. A què es deu això?

Fàcil, als efectes que els canvis en els usos del sòl han tingut sobre la dinàmica hidrològica de la vall. El bosc ha ocupat aquelles zones on abans hi havia camps de conreu i de pastura, quelcom que incrementa el segrest hídric degut a la retenció d’aigua per part de les masses forestals. Per tant, la infiltració disminueix, els aqüífers no es carreguen al mateix nivell i disminueix l’escorrentia. Bàsicament, aquesta aigua que actualment els hi falta als pagesos es troba absorbida en les arrels i en les fulles de les capçades dels arbres formant part del procés d’evapotranspiració d’aquests.

Ara bé, l’augment de la massa forestal també comporta un increment de la captura de CO2 i un augment dels nínxols ecològics d’espècies autòctones de la mateixa vall, quelcom que indica que no tot són impactes negatius. Tot i així, la disminució dels habitants de pobles com els de la vall d’Alinyà i l’abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals no ens hauria d’estranyar, ja que la mateixa baixa activitat d’aquestes els hi posa cada cop més difícil.

En conclusió, aquest article només representa una petita part de la complexitat que hi al darrere de la dinàmica hidrològica de la zona d’Alinyà, la qual es pot extrapolar a altres territoris d’alta muntanya, on s’haurien d’incloure molts altres aspectes hidrogeològics i socials, els quals no han tingut cabuda en aquest breu escrit però que donen una mica la idea del nivell de dificultat en la comprensió d’aquests fenòmens. Us animo a consultar la bibliografia i a informar-vos sobre el tema!

Albert Alonso, ambientòleg

Twitter / Linkedin

*Article basat en Alonso, A., Betriu, F., Campos, A. (2015) “Caracterització hidroambiental de la Vall d’Alinyà”: pp. 92-106. Bellaterra.

Referències

Acuña, V., Prat, N. (2004), “Els sistemes fluvials de la vall d’Alinyà. Estat ecològic i propostes de conservació”. In: GERMAIN, J. [ed.]. “Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà”: pp. 505-536. Barcelona.

Gutiérrez, F., Linares, R., Roqué, C., Zarroca, M., Rosell, J., Galve, J.P., Carbonel, D. (2012), “Investigating gravitational grabens related to lateral spreading and evaporite dissolution subsidence by means of detailed mapping, trenching, and electrical resistivity tomography (Spanish Pyrenees). Lithosphere 4”: pp. 331-353. Bellaterra.

Linares, R., Menció, A., Rivas, G., Casadellà, L., Rodríguez, A., (2008), “Caracterització hidrogeològia de la massa d’aigua 43”: pp.1-273. Barcelona.

Moisés, J., Ibáñez, M., Rodríguez, R., Olarieta, J.R. (2004), “Estudi climatològic de la vall d’Alinyà”: pp. 17-45. Barcelona.

Schumm, S.A., (1977), “The Fluvial System”: pp. 338. New York.

Ullastre, J., Masriera, A. (2001), “Estudi geològic de la vall d’Alinyà i la seva rodalia (Pirineu català, Espanya)”: pp. 127-177. Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s