“El canvi climàtic implica una gestió de riscos que passa forçosament per l’educació ambiental”

Parlem amb l’ambientòloga Ana Romero, col·legiada i membre del grup de treball del COAMB de Sensibilització per la Sostenibilitat, sobre educació ambiental i canvi climàtic, els seus àmbits d’expertesa. L’Ana és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i actualment és la cap de Sostenibilitat i Educació Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Ana-Romero

Quan i perquè vas decidir orientar la teva carrera cap a l’educació per la sostenibilitat? Com es combina amb la gestió del canvi climàtic?

Vaig estudiar Ciències Ambientals els primers anys de creació de la carrera. Tot i que en Jaume Terradas n’era un dels ideòlegs alhora que un dels principals impulsors de l’educació ambiental a l’estat espanyol, l’educació ambiental no era una assignatura ni optativa. He de dir que no hi va haver un moment en què decidís orientar la meva carrera professional a l’educació ambiental o al canvi climàtic, potser hi he arribat des de l’àmbit de la gestió de riscos en el que vaig començar… La gestió de riscos és un tema força treballat des de perspectives diferents (ambiental, econòmica, cultural, social…) als països anglosaxons, i ja fa anys tenien molt clar que en la gestió de riscos, tot i els mètodes d’anàlisi d’errades i fallides més sofisticats, el factor humà és clau.

Quan parlem de canvi climàtic, o millor,  de canvi global, estem apuntant necessàriament a la gestió de riscos, a reduir-los, a adaptar-nos-hi, però sobretot a un canvi fonamental que és cultural i que passa forçosament per l’educació ambiental.

En quin moment sorgeix el moviment de l’educació per l’acció en la lluita contra el canvi climàtic?

Tot i que hi ha moviments informals amb una àmplia base social  com la marxa mundial pel clima,  no hi hagut un moviment estricte d’educació en la lluita contra el canvi climàtic. Val a dir que la UNESCO incorpora en el concepte d’educació per la sostenibilitat el canvi climàtic com un dels temes fonamentals que cal incorporar en l’ensenyament, però no ha estat fins la COP21 quan per primera vegada s’ha reconegut en un acord d’aquest caire i que no sigui propi de l’àmbit educatiu. En part, ha estat gràcies a la iniciativa bottom up Paris-Education2015 Collective, tot i que hi ha hagut moltes altres iniciatives de menor rellevància pública però que també han estat la llavor de l’article 12 del text de l’acord.

Què s’ha fet en aquest camp?

Existeixen moltes iniciatives i recursos, la majoria en format digital: recursos descarregables, audiovisuals, etc. de qualitat molt variable. Destacaria el Laboratori per entendre el canvi climàtic i els efectes a Catalunya de la Fundació Ersília o el documental Un món diferent. Efectes del canvi climàtic a les comarques gironines de La Copa SCCL com a recursos que tracten del canvi climàtic i de les seves conseqüències a Catalunya de manera rigorosa i entenedora.

En els propers anys també s’albiren experiències interessants com la de la Xarxa de Signants Barcelona + Sostenible que entre les seves accions relacionades amb la lluita contra el canvi climàtic a Barcelona inclou una revisió dels recursos i plataformes vinculades a l’educació a la ciutat (no exclusivament ambiental) en clau climàtica.

Què queda per fer?

Sens dubte molt. Tal i com s’ha reconegut per les mateixes NNUU en els ODS2030 la qualitat en l’educació ha d’incloure l’educació per al desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles. Tot i ser objectius a escala global, cada vegada més pensar i actuar en clau local tindran rellevància en clau global i a la inversa. Si pensem en la necessària transició energètica sabem que justament cal que el canvi es produeixi en aquestes dues escales… el global i el local es dilueixen i per això el paper de l’educació és encara més rellevant i el lema “pensa globalment i actua localment” s’hauria de matissar com a “pensa i actua localment, pensa i actua globalment”.

Poso l’èmfasi en la paraula “pensar” ja que en l’actual societat sovint ens falta temps per a fer-ho: poder parar-se, mirar, veure, escoltar, sentir… són accions bàsiques en educació, vinculades a les emocions que ens motiven a canviar les coses, a actuar.

Com podem portar a la pràctica aquesta reflexió?

Sovint parlem d’educar als infants, d’introduir el canvi climàtic a l’escola, però per a fer-ho de manera motivadora cal posar a l’abast dels mestres i educadors recursos i possibilitats reals de formació. La formació de formadors, ara en hores baixes i encara víctima de les retallades, ha de ser recuperada de manera urgent.

En una altra escala, també els mitjans tenen un paper crític de com s’informa sobre el canvi climàtic tot i que sigui un tema complex. Sovint he identificat el recurs d’usar un titular alarmista comparant el clima futur de Catalunya o Espanya amb el clima actual del Magreb: ens hem plantejat quines connotacions socials té aquest titular? Suposo que per això cada vegada més el canvi climàtic és un nínxol per a periodistes especialitzats en medi ambient (i m’atreviria a dir que especialment formats i/o informats). Suposo que aconseguir que una notícia sigui rigorosa però també atractiva és justament la feina que els bons periodistes saben fer.

Parlem de qualitat en el com s’explica el fenomen del canvi climàtic però també caldria estendre-la al criteri més bàsic però fonamental del què i quan: com pot ser que TV3 no inclogués en el resum anual de notícies de 2015 ni una menció a la COP21?

Carros 016

En què consisteix la teva feina en aquest àmbit?

Em considero molt afortunada de poder treballar en educació ambiental i en canvi climàtic a la vegada. Tot i que són estratègies diferenciades, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona les treballem dins d’un mateix equip de persones i això ens està ajudant a evidenciar des del moment inicial d’una feina, que de res serveixen les mesures merament tècniques si no van acompanyades de bones polítiques i recursos educatius, i a la inversa, podem tenir un bon equip  educatiu però cal que domini els continguts i que pugui consultar o rebre l’assessorament pertinent.

Concretament, actualment treballo amb un equip de 7 persones que es responsabilitza dels temes relacionats amb mitigació i adaptació a l’AMB, la transició energètica i el programa educatiu, entre d’altres. Parlar-ne aquí seria molt extens, però com un tast del què fem recomano a les persones interessades la pàgina del I Fòrum Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat que justament va versar sobre canvi climàtic.

Què aconsellaries a altres ambientòlegs que es vulguin dedicar a l’educació per la sostenibilitat?

En base a la meva experiència, segur que subjectiva, els recomanaria que alimentin la curiositat per l’entorn, que facin xarxa amb altres ambientòlegs i professionals, que es formin més enllà dels màsters,  que s’apropin a l’SCEA i als grups de recerca en matèria d’educació ambiental a Catalunya però també a l’educació en el lleure, cabdal quan parlem d’educació ambiental.

I als més interessats els deixo dos articles per anar fent boca:

http://www.revistaciencia.amc.edu.mx/images/revista/63_4/PDF/EducarAdaptarnos.pdf

http://metode.cat/Revistes/Monografics/Viure-amb-el-canvi-climatic/L-educacio-en-temps-de-canvi-climatic-per-Francisco-Heras-Hernandez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s