“Ser membre del COAMB permet la participació en moltes esferes on és difícil accedir com a ciutadà”

Parlem amb Josep Escarrà, ex-vicepresident del COAMB i tècnic de medi ambient a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Des de la seva experiència, ens explica què poden fer les ciutats per combatre el canvi climàtic, què pot aportar la participació al Col·legi o dona consells als actuals estudiants de Ciències Ambientals.

  1. Et vas llicenciar en Ciències Ambientals, i després t’has especialitzat en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Perquè vas optar per aquesta especialització?

En un primer moment em vaig especialitzar en avaluació ambiental del planejament urbanístic, àmbit en el qual vaig treballar els primers anys com a ambientòleg. Després, vaig passar un any treballant en un projecte de cooperació per al desenvolupament a El Salvador. A la tornada, l’empresa per la qual treballava em va plantejar que volia obrir una nova línia de negoci en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Em van oferir formació i poder-me desenvolupar en aquest sector que ja es preveia que tindria molta projecció durant la crisi econòmica que s’intuïa. Em va semblar una molt bona oportunitat i m’hi vaig llançar!

  1. Actualment ets tècnic de medi ambient a l’Ajuntament de Sant Boi, en què consisteix exactament la teva feina?

Com a tècnic en medi ambient tinc assignades competències en l’àmbit dels fluxos de l’entorn urbà: energia i aigua. Pel que fa als residus, se n’encarrega un altre tècnic. Així, en la meva feina gestiono des de l’eficiència energètica dels edificis municipals –gestió de les temperatures, programació de clima i llum… – fins al  manteniment de l’enllumenat públic i les inversions per millorar també la seva eficiència. En aquest sentit, també administro les pòlisses de subministrament d’aigua, electricitat i gas natural, validant que els consums imputats són correctes i que no es disparin per un mal ús, per exemple. Pel que fa a canvi climàtic, m’encarrego a nivell de mitigació i adaptació, per exemple, amb l’aplicació de les mesures del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) i la planificació del futur Pla Clima. O impulsant les energies renovables amb la gestió de la licitació de diferents serveis.

  1. Què es pot fer des de l’entorn municipal per la defensa del medi ambient?

Des dels municipis es poden fer moltes coses. Hem de pensar que el 55% de la població viu en ciutats, i es calcula que ja l’any 2050 sigui el 70%. Per tant, les ciutats són la primera línia de foc en la lluita contra el canvi climàtic donat que gran part de les emissions també es produeixen en entorns urbans. I ara, el principal repte tant a nivell global com local és el canvi climàtic, si lluitem contra ell, estarem lluitant també contra els principals problemes del medi ambient a escala local.

A les ciutats es consumeix molta energia, no només a les llars, sinó també a les indústries o en mobilitat. Per això, tots els canvis que fem en els nostres consums afectaran a les ciutats. D’altra banda, els projectes de reutilització d’aigua, per exemple, prenen tot el sentit en la ciutat. També des de les ciutats cal lluitar contra el malbaratament d’aigua o aliments.

Però tot i poder fer moltes coses, no només depèn dels municipis, ja que tenen les competències que tenen. Influeixen els estats i les polítiques que dicten. Un cop els estats marquen les línies estratègiques, als municipis tenim molta feina. Per exemple, en el cas dels punts de subministrament per a vehicles elèctrics, és l’estat qui estableix els cotxes que es poden matricular i els que no, però són les ciutats les que gestionem la implantació de suficients punts de recarrega.

  1. I abans de l’Ajuntament, quin és el teu bagatge professional?

La meva primera feina va ser a Vic, al  gabinet d’enginyeria Canudas que feiaprojecte d’activitats i planejament derivat, i on jo m’ocupava de l’avaluació ambiental. D’allà vaig passar a l’Estudi Ramon Folch, primer també en avaluació ambiental del planejament territorial. Allà va ser on em vaig especialitzar en eficiència energètica en edificis i indústria, i vaig treballar com a consultor sènior en aquesta línia de negoci. Aquesta feina em va permetre treballar per a moltes institucions i ajuntaments, entre ells el de Sant Boi de Llobregat que és on treballo actualment.

  1. Quan i en quina universitat vas estudiar Ciències Ambientals? Com vas decidir els estudis que volies cursar?

Vaig estudiar a la Universitat de Girona, entre els anys 1999 i 2003. La decisió la vaig prendre arrel d’una assignatura que vaig cursar a Batxillerat sobre Ciències de la Terra que em va agradar molt. Buscant diferents estudis em vaig topar amb Ciències Ambientals i, tot i que també m’agradava l’enginyeria, em va convèncer més el pla d’estudis de Ciències Ambientals. Em va semblar més atractiu en tractar aspectes com l’ecologia o la salut humana. També vaig pensar que calia una formació diferent a l’enginyeria per tenir un altre punt de vista i poder afrontar els problemes que crea aquesta mateixa enginyeria. La veritat és que estic molt content dels estudis que vaig fer i de com va anar tot plegat.

  1. Com t’imaginaves el teu futur laboral quan estaves a la universitat?

Els dos primers anys no imaginava cap futur laboral, van ser universitaris de ple. Però ja a partir de tercer, quan comencen assignatures més pràctiques tipus Avaluació de l’Impacte Ambiental, vaig començar a pensar en el món de la consultoria. A més, com a professor vam tenir un soci d’una consultora que ens explicava casos pràctics i llavors em vaig visualitzar clarament com a consultor ambiental. Ja cap a final de la carrera vaig començar a enviar currículums a diferents empreses tractant de trobar feina en aquest àmbit. I, fins i tot abans d’acabar els estudis, vaig trobar feina! Cal remarcar que parlem de l’any 2003, una època de gran expansió econòmica i l’inici de l’avaluació ambiental. Tothom buscava ambientòlegs per complementar els projectes d’activitats o de planjemant urbanístic.

  1. Durant uns anys vas estar implicat en la Junta del Col·legi, primer com a vocal i després com a vicepresident. Què et va aportar aquesta experiència?

És una experiència que aporta moltes coses, però sobretot destacaria una visió del món institucional i de les relacions institucionals. Crec que és una experiència que t’obre la ment i et permet emprendre projectes amb un punt de vista més ampli. Sovint, com a tècnics, no sabem posar-nos en la pell dels càrrecs electes. I també, com a càrrecs electes, ens costa situar-nos en la posició dels tècnics. Ser part de la Junta del COAMB em va facilitar aquest exercici, el fet de completar la meva experiència tècnica amb la representació d’una institució. Sempre m’ha agradat el servei públic i en aquest cas m’ha anat molt bé tenir més empatia amb el paper institucional.

  1. Què diries als companys i companyes de professió perquè s’animessin a participar al COAMB?

Que el COAMB pot obrir moltes oportunitats laborals, però també de relació personal i de participació. Si sou persones amb curiositat per participar en diferents àmbits, el COAMB t’ho permet. Ser membre de la Junta o d’un Grup o Comissió permet la participació en moltes esferes on és difícil accedir com a ciutadà particular. Pots aprendre molt, influir i fer contactes que et permetin desenvolupar-te millor professionalment.

  1. I als joves que tot just comencen els estudis de Ciències Ambientals, quins consells els hi donaries?

Jo els hi diria que segurament no valoren la carrera com es mereix, i això en part és culpa de les Universitats per haver permès que la nota de tall sigui més baixa. Però els hi diria que han de valorar la carrera, heu de creure-hi! És una professió en la qual caldran molts professionals, pel que no us heu d’arronsar davant dels enginyers o arquitectes perquè els que sabem resoldre els problemes que afronta el món amb mires amples som els ambientòlegs. Calen visions àmplies i multidisciplinars  per resoldre els problemes complexes. Potser el que us ensenyen a la universitat no té una aplicació directa al món laboral, però penseu que els coneixements adquirits us acabaran servint. Cal motivació, però veureu com val la pena!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s