“Ser membre del COAMB permet la participació en moltes esferes on és difícil accedir com a ciutadà”

Parlem amb Josep Escarrà, ex-vicepresident del COAMB i tècnic de medi ambient a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Des de la seva experiència, ens explica què poden fer les ciutats per combatre el canvi climàtic, què pot aportar la participació al Col·legi o dona consells als actuals estudiants de Ciències Ambientals.

1. Et vas llicenciar en Ciències Ambientals, i després t’has especialitzat en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Perquè vas optar per aquesta especialització?

En un primer moment em vaig especialitzar en avaluació ambiental del planejament urbanístic, àmbit en el qual vaig treballar els primers anys com a ambientòleg. Després, vaig passar un any treballant en un projecte de cooperació per al desenvolupament a El Salvador. A la tornada, l’empresa per la qual treballava em va plantejar que volia obrir una nova línia de negoci en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Em van oferir formació i poder-me desenvolupar en aquest sector que ja es preveia que tindria molta projecció durant la crisi econòmica que s’intuïa. Em va semblar una molt bona oportunitat i m’hi vaig llançar!

25 anys després, hem de seguir defensant la titulació de Ciències Ambientals, aquest cop a la Generalitat!

El curs passat va fer 25 anys des que es va crear la titulació de Ciències Ambientals, que com tots sabem es va aconseguir homologar el març de 1995 gràcies a les mobilitzacions i a l’esforç dels estudiants d’aquelles primeres promocions. Ara, tants anys després, els ambientòlegs i ambientòlogues hem de seguir lluitant, aquest cop per aconseguir que la Generalitat reconegui la nostra titulació i per poder accedir a la funció pública en igualtat de condicions que els companys i companyes d’altres titulacions. N’heu sentit a parlar? No? Aquí us expliquem què passa.

Actualment als departaments de la Generalitat de Catalunya –sense comptar amb els ambientòlegs que treballen a les agències en règim laboral, que en són bastants- treballem al voltant de 45 titulats en Ciències Ambientals, però no ho fem en la categoria “d’ambientòlegs” o “tècnics de medi ambient”, que no existeixen, sinó en la de “tècnics superiors d’administració general”. És a dir, estem inclosos en el que es coneix com a cos general, al qual s’hi pot accedir amb qualsevol llicenciatura (o grau), i que engloba la majoria de tasques pròpies de l’administració. Això no passa amb els nostres companys biòlegs, geògrafs, geòlegs, etc., que sí que disposen de cos propi.

I això què implica? Doncs diverses coses. La principal, per als qui ja estem treballant a la Generalitat, és que tenim moltes dificultats per a consolidar el nostre lloc de treball com a funcionaris, i per tant la majoria de nosaltres som interins des de fa molts anys (alguns en fa més de 15, la majoria al voltant dels 10!). I com a interins no podem accedir als llocs de comandament, ni canviar de lloc de treball dins de la Generalitat o d’altres administracions, ni tampoc a aspirar a pujar de nivell (ni de sou!).

Per ser funcionaris hem de superar les oposicions del cos general, que estan obertes a tots els llicenciats i, el que és pitjor, consten d’un temari de 100 temes que no té res a veure amb les tasques que desenvolupem dia a dia com a ambientòlegs (a banda de què no s’han convocat des del 2009). És més, en cap cas s’avaluen les capacitats i coneixements sobre medi ambient. Així, algú que aconsegueixi la màxima puntuació a les oposicions del cos general podria accedir als llocs de treball dels ambientòlegs… sense haver de demostrar que tingui cap coneixement sobre medi ambient!

El nou marc de contractació pública: per unes licitacions transparents, reals i igualitàries

Un dels principals objectius que ha de tenir tota Administració en l’esfera de la seva contractació pública és garantir l’aplicació de procediments de licitació públics, transparents, igualitaris, no discriminatoris i que assegurin una concurrència real i efectiva.

En el marc d’aquest objectiu, dues són les praxis que, a petita escala, impedeixen l’assoliment de dit objectiu i, per tant, que una determinada prestació sigui veritablement adjudicada a aquell empresari les capacitats i condicions del qual són les més avantatjoses per a l’interès públic.

Per una banda, constitueix una pràctica gens infreqüent en l’àmbit de la contractació pública el fraccionament de contractes a fi i efecte de reduir-ne l’import i, conseqüentment, de facilitar la seva adjudicació directa (els contractes de servei i de subministrament de valor estimat inferior a 18.000 €  i els contractes d’obra de valor estimat inferior a 50.000 €, qualificats com a menors, poden ser adjudicats directament).