“El COAMB és un actor social a Catalunya que contribueix a canviar el món des del vessant ambiental”

Parlem amb Lluís Torrent, ambientòleg i consultor freelance que va formar part de les primeres Juntes del COAMB. Actualment, treballa a nivell tant local com internacional. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència i com ha arribat fins on és ara.

 

1. Actualment ets consultor freelance, principalment en l’àmbit del canvi climàtic. Ens podries explicar en què consisteix la teva feina?

Em dedico sobretot a l’àmbit del canvi climàtic però també treballo aspectes de comunicació ambiental i d’avaluació de projectes. El meu dia a dia es troba dividit entre projectes d’àmbit local català i projectes a l’estranger, ja que treballo per a diverses empreses i institucions. Ara mateix, per exemple, a Catalunya treballo per a la Diputació de Barcelona però també per a l’empresa Societat Orgànica, que fa assessorament ambiental al sector de la construcció. En l’àmbit de projectes internacionals estic col·laborant amb una empresa de Barcelona, dues de Brusel·les i una d’Hamburg.

A nivell internacional, faig projectes d’avaluació del programa LIFE Clima i també estic a la borsa d’experts per a projectes d’avaluació ROM (Results-Oriented Monitoring) en l’àmbit del canvi climàtic. Treballo des de casa però faig missions a l’estranger, les més recents, a finals de 2018, van ser a Paraguai i a la República Dominicana.

En resum, em dedico a implementar i a captar projectes. I treballo tant a casa com a l’estranger tractant de trobar aquest equilibri que em permeti combinar la vida familiar amb la professional.

“Ser membre del COAMB permet la participació en moltes esferes on és difícil accedir com a ciutadà”

Parlem amb Josep Escarrà, ex-vicepresident del COAMB i tècnic de medi ambient a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Des de la seva experiència, ens explica què poden fer les ciutats per combatre el canvi climàtic, què pot aportar la participació al Col·legi o dona consells als actuals estudiants de Ciències Ambientals.

1. Et vas llicenciar en Ciències Ambientals, i després t’has especialitzat en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Perquè vas optar per aquesta especialització?

En un primer moment em vaig especialitzar en avaluació ambiental del planejament urbanístic, àmbit en el qual vaig treballar els primers anys com a ambientòleg. Després, vaig passar un any treballant en un projecte de cooperació per al desenvolupament a El Salvador. A la tornada, l’empresa per la qual treballava em va plantejar que volia obrir una nova línia de negoci en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Em van oferir formació i poder-me desenvolupar en aquest sector que ja es preveia que tindria molta projecció durant la crisi econòmica que s’intuïa. Em va semblar una molt bona oportunitat i m’hi vaig llançar!

La suspensió de la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, hi perdem tots

El Tribunal Constitucional d’España ha admès a tràmit el recurs del govern central, que considera contràries a l’ordenament jurídic competencial bona part de les mesures i de l’articulat de la Llei Catalana de Canvi Climàtic, i per tant aquesta ha quedat suspesa cautelarment de forma automàtica fins que es resolgui el recurs.

En aquest sentit, cal recordar l’ampli consens que va assolir el text en el seu tràmit al Parlament de Catalunya, on des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), vam participar i vam comparèixer, i que es va acabar aprovant sense cap vot en contra: 122 vots a favor (JxSi, Cs, PSC, CSQP i CUP) i només 11 abstencions (PP).

Primerament, cal remarcar el greuge que genera un mecanisme per arbitrar els contenciosos entre administracions en que si s’admet a tràmit el recurs de l’administració central, la disposició queda  automàticament suspesa de forma cautelar, cosa que no passa si s’admet el recurs d’una administració autonòmica.

I entrant en matèria, pel que fa als articles cautelarment suspesos, entre aquests hi trobem les mesures més importants, més concretes i més vinculats de l’esmentada llei:

Els ambientòlegs i el sector energètic

L’energia és un dels sectors més importants per a l’ambientòleg. Les actuals polítiques europees apunten cap a potenciar l’eficiència energètica i les energies renovables. A més, Europa s’ha plantejat com a objectiu ser  autosuficient energèticament per no dependre de l’exterior.

Des del grup d’Energia i Canvi Climàtic del COAMB volem poder innovar en aquests temes en els quals, si bé és cert que conflueixen amb altres disciplines, l’ambientòleg té un gran paper. Per exemple, el primer estudi  a tot l’Estat Espanyol de pobresa energètica el va fer  l’Asociación de Ciencias Ambientales, i a partir d’aquí la pobresa energètica va començar a tenir visibilitat. Molt lligat a l’energia, hi ha el gran repte del canvi climàtic, amb una importància rellevant últimament, pel recent Acord de Paris signat per 175 parts o el projecte de Llei de Canvi Climàtic que vol impulsar la Generalitat de Catalunya.

“El canvi climàtic implica una gestió de riscos que passa forçosament per l’educació ambiental”

Parlem amb l’ambientòloga Ana Romero, col·legiada i membre del grup de treball del COAMB de Sensibilització per la Sostenibilitat, sobre educació ambiental i canvi climàtic, els seus àmbits d’expertesa. L’Ana és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i actualment és la cap de Sostenibilitat i Educació Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Quan i perquè vas decidir orientar la teva carrera cap a l’educació per la sostenibilitat? Com es combina amb la gestió del canvi climàtic?

Vaig estudiar Ciències Ambientals els primers anys de creació de la carrera. Tot i que en Jaume Terradas n’era un dels ideòlegs alhora que un dels principals impulsors de l’educació ambiental a l’estat espanyol, l’educació ambiental no era una assignatura ni optativa. He de dir que no hi va haver un moment en què decidís orientar la meva carrera professional a l’educació ambiental o al canvi climàtic, potser hi he arribat des de l’àmbit de la gestió de riscos en el que vaig començar… La gestió de riscos és un tema força treballat des de perspectives diferents (ambiental, econòmica, cultural, social…) als països anglosaxons, i ja fa anys tenien molt clar que en la gestió de riscos, tot i els mètodes d’anàlisi d’errades i fallides més sofisticats, el factor humà és clau.

Quan parlem de canvi climàtic, o millor,  de canvi global, estem apuntant necessàriament a la gestió de riscos, a reduir-los, a adaptar-nos-hi, però sobretot a un canvi fonamental que és cultural i que passa forçosament per l’educació ambiental.