“Ser membre del COAMB permet la participació en moltes esferes on és difícil accedir com a ciutadà”

Parlem amb Josep Escarrà, ex-vicepresident del COAMB i tècnic de medi ambient a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Des de la seva experiència, ens explica què poden fer les ciutats per combatre el canvi climàtic, què pot aportar la participació al Col·legi o dona consells als actuals estudiants de Ciències Ambientals.

  1. Et vas llicenciar en Ciències Ambientals, i després t’has especialitzat en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Perquè vas optar per aquesta especialització?

En un primer moment em vaig especialitzar en avaluació ambiental del planejament urbanístic, àmbit en el qual vaig treballar els primers anys com a ambientòleg. Després, vaig passar un any treballant en un projecte de cooperació per al desenvolupament a El Salvador. A la tornada, l’empresa per la qual treballava em va plantejar que volia obrir una nova línia de negoci en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Em van oferir formació i poder-me desenvolupar en aquest sector que ja es preveia que tindria molta projecció durant la crisi econòmica que s’intuïa. Em va semblar una molt bona oportunitat i m’hi vaig llançar! Continua llegint

Anuncis

La suspensió de la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, hi perdem tots

El Tribunal Constitucional d’España ha admès a tràmit el recurs del govern central, que considera contràries a l’ordenament jurídic competencial bona part de les mesures i de l’articulat de la Llei Catalana de Canvi Climàtic, i per tant aquesta ha quedat suspesa cautelarment de forma automàtica fins que es resolgui el recurs.

En aquest sentit, cal recordar l’ampli consens que va assolir el text en el seu tràmit al Parlament de Catalunya, on des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), vam participar i vam comparèixer, i que es va acabar aprovant sense cap vot en contra: 122 vots a favor (JxSi, Cs, PSC, CSQP i CUP) i només 11 abstencions (PP).

Primerament, cal remarcar el greuge que genera un mecanisme per arbitrar els contenciosos entre administracions en que si s’admet a tràmit el recurs de l’administració central, la disposició queda  automàticament suspesa de forma cautelar, cosa que no passa si s’admet el recurs d’una administració autonòmica.

I entrant en matèria, pel que fa als articles cautelarment suspesos, entre aquests hi trobem les mesures més importants, més concretes i més vinculats de l’esmentada llei: Continua llegint

Els ambientòlegs i el sector energètic

L’energia és un dels sectors més importants per a l’ambientòleg. Les actuals polítiques europees apunten cap a potenciar l’eficiència energètica i les energies renovables. A més, Europa s’ha plantejat com a objectiu ser  autosuficient energèticament per no dependre de l’exterior.

eficiència-energètica

Des del grup d’Energia i Canvi Climàtic del COAMB volem poder innovar en aquests temes en els quals, si bé és cert que conflueixen amb altres disciplines, l’ambientòleg té un gran paper. Per exemple, el primer estudi  a tot l’Estat Espanyol de pobresa energètica el va fer  l’Asociación de Ciencias Ambientales, i a partir d’aquí la pobresa energètica va començar a tenir visibilitat. Molt lligat a l’energia, hi ha el gran repte del canvi climàtic, amb una importància rellevant últimament, pel recent Acord de Paris signat per 175 parts o el projecte de Llei de Canvi Climàtic que vol impulsar la Generalitat de Catalunya. Continua llegint

“El canvi climàtic implica una gestió de riscos que passa forçosament per l’educació ambiental”

Parlem amb l’ambientòloga Ana Romero, col·legiada i membre del grup de treball del COAMB de Sensibilització per la Sostenibilitat, sobre educació ambiental i canvi climàtic, els seus àmbits d’expertesa. L’Ana és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i actualment és la cap de Sostenibilitat i Educació Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Ana-Romero

Quan i perquè vas decidir orientar la teva carrera cap a l’educació per la sostenibilitat? Com es combina amb la gestió del canvi climàtic?

Vaig estudiar Ciències Ambientals els primers anys de creació de la carrera. Tot i que en Jaume Terradas n’era un dels ideòlegs alhora que un dels principals impulsors de l’educació ambiental a l’estat espanyol, l’educació ambiental no era una assignatura ni optativa. He de dir que no hi va haver un moment en què decidís orientar la meva carrera professional a l’educació ambiental o al canvi climàtic, potser hi he arribat des de l’àmbit de la gestió de riscos en el que vaig començar… La gestió de riscos és un tema força treballat des de perspectives diferents (ambiental, econòmica, cultural, social…) als països anglosaxons, i ja fa anys tenien molt clar que en la gestió de riscos, tot i els mètodes d’anàlisi d’errades i fallides més sofisticats, el factor humà és clau.

Quan parlem de canvi climàtic, o millor,  de canvi global, estem apuntant necessàriament a la gestió de riscos, a reduir-los, a adaptar-nos-hi, però sobretot a un canvi fonamental que és cultural i que passa forçosament per l’educació ambiental. Continua llegint

¿Què diu l’Acord de canvi climàtic de París?

El 12 de Desembre de 2015, amb unes 24 hores de retard i molta expectativa a la sala, s’aprovava a París un acord global de lluita contra el canvi climàtic.

logo_cop21

L’Acord de París és un acord sense precedents, pel fet que tots els països del món han de prendre compromisos. Si recordeu, sota el Protocol de Kyoto tan sols eren els països desenvolupats els que, amb més o menys d’èxit, havien de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta vegada es demana que tothom redueixi i s’adapti a aquesta amenaça.

I és en part aquesta obertura de l’acció la que ha generat més conflictes dins les negociacions dels últims anys: l’equilibri entre convidar tots els països a participar i no perdre de vista que el Nord global és el que realment ha contribuït més al canvi climàtic durant dècades.

El fet de posar d’acord a 195 països i la voluntat de continuisme amb el sistema econòmic actual, fa que aquest acord quedi aigualit i disti molt del nivell d’ambició que necessitem per mantenir l’increment de la temperatura del planeta per sota els 1.5 graus d’escalfament. Continua llegint