“El COAMB és un actor social a Catalunya que contribueix a canviar el món des del vessant ambiental”

Parlem amb Lluís Torrent, ambientòleg i consultor freelance que va formar part de les primeres Juntes del COAMB. Actualment, treballa a nivell tant local com internacional. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència i com ha arribat fins on és ara.

 

  1. Actualment ets consultor freelance, principalment en l’àmbit del canvi climàtic. Ens podries explicar en què consisteix la teva feina?

Em dedico sobretot a l’àmbit del canvi climàtic però també treballo aspectes de comunicació ambiental i d’avaluació de projectes. El meu dia a dia es troba dividit entre projectes d’àmbit local català i projectes a l’estranger, ja que treballo per a diverses empreses i institucions. Ara mateix, per exemple, a Catalunya treballo per a la Diputació de Barcelona però també per a l’empresa Societat Orgànica, que fa assessorament ambiental al sector de la construcció. En l’àmbit de projectes internacionals estic col·laborant amb una empresa de Barcelona, dues de Brusel·les i una d’Hamburg.

A nivell internacional, faig projectes d’avaluació del programa LIFE Clima i també estic a la borsa d’experts per a projectes d’avaluació ROM (Results-Oriented Monitoring) en l’àmbit del canvi climàtic. Treballo des de casa però faig missions a l’estranger, les més recents, a finals de 2018, van ser a Paraguai i a la República Dominicana.

En resum, em dedico a implementar i a captar projectes. I treballo tant a casa com a l’estranger tractant de trobar aquest equilibri que em permeti combinar la vida familiar amb la professional. Continua llegint

Coneixem la feina de la Núria Nubiola, ambientòloga i emprenedora

Des del COAMB hem parlat amb la Núria Nubiola, ambientòloga i confundadora de Back to Eco, un projecte d’economia circular que aposta per una moda més ètica i sostenible. Llegeix l’entrevista per saber més del seu projecte i de la feina que podem fer els ambientòlegs! Si vols, a més, al final de l’entrevista ens podràs proposar altres perfils a qui entrevistar.

  1. Què és Back to Eco?

Back To Eco és una iniciativa de l’associació By My Eco, on treballem per la minimització del residu tèxtil texà i l’allargament del seu cicle de vida a Catalunya.

Actualment a Back To Eco estem desenvolupant aquesta tasca a través de diferents estratègies de circularitat que combinen l’ecodisseny, la reparació, la remanufactura i el reciclatge tèxtil industrial.

La nostra tasca principal se centra en la conversió de texans post-consum en tot tipus de productes ecodissenyats com bosses, davantals, motxilles, productes per a la llar, i un llarg etcètera. Tots els productes els cusen persones en condicions dignes que són contractades a través de programes d’inserció sociolaboral.

Amb la resta de teixit que no podem utilitzar en la remanufactura (66%) hem iniciat durant aquest 2018 el projecte de recerca REFILA by BTE consistent en triturar, filar i teixir el nostre propi residu a nivell local creant un teixit eco-reciclat, l’Infinit Denim. Continua llegint

T’estàs plantejant fer un MBA? Dos dels nostres col·legiats ens expliquen la seva experiència!

El darrer any el COAMB va signar un conveni amb ESADE per oferir als seus membres un gran descompte en el seu Corporate MBA. Dos ambientòlegs del Col·legi van aprofitar aquesta oportunitat i estan cursant el programa. Ara, quan porten uns mesos seguint-lo, hem parlat amb ells perquè ens expliquin la seva experiència.

jordi-fernandezJordi Fernández, director adjunt d’Oltecar Comunicacions SL

El Jordi és llicenciat en Ciències Ambientals per la UAB i té un Màster en Responsabilitat Social Corporativa per ESERP Business School. Després d’iniciar la seva carrera professional en l’àmbit de la gestió de la qualitat i l’RSC, ara és director adjunt a l’empresa on treballa. Podeu trobar al Jordi a Linkedin o Twitter.

Quan vas decidir cursar un MBA?

Ja fa temps vaig decidir que volia fer un MBA, però el preu em tirava cap enrere. Vaig fer un màster d’RSC i en tocar temes de govern vaig trobar molt interessant poder aplicar millores des de tots els àmbits de l’empresa, i em va començar a interessar la direcció. Però sobretot des que vaig assumir responsabilitats de gestió en l’entrar a l’empresa actual i trobar-me una mica perdut en coneixements econòmics, de gestió de recursos humans, etc. A part del resultat econòmic de l’empresa, hi ha d’altres variables que no estava ponderant i que segurament amb un MBA podré aclarir. Continua llegint

RAMATS AL BOSC, reinventant la ramaderia per protegir els boscos

Ramats i pastors hi ha hagut sempre. Molts eren transhumants que buscaven bones pastures a l’alta muntanya durant l’estiu i a la plana durant l’hivern. No obstant, l’èxode rural cap a les ciutats i la industrialització i globalització de la producció de carn ha propiciat, en les últimes dècades, que molts ramaders abandonessin l’ofici i, conseqüentment, que desapareguessin els ramats. Els que avui dia encara aguanten ho fan gràcies sobretot a les ajudes europees, ja que disposen de ramats grans (més de 400 caps) i de terres. Qualsevol ramader veu molt complicat viure amb un ramat petit, sense terres i sense ajuts.

Malauradament, aquest abandonament tant de pastures com de camps agrícoles, ha incrementat la continuïtat de la vegetació i de la càrrega de combustible dels boscos, generant un perill potencial d’incendi forestal molt alt. Aquest fet, associat a una meteorologia mínimament adversa, pot desencadenar grans incendis forestals, superant qualsevol sistema d’extinció.

Incendi a Vallirana (juliol 2013)

Incendi a Vallirana (juliol 2013)

Alguns joves emprenedors van creure que podien trobar alguna oportunitat en el món rural i ramader si treballaven junts i van crear l’Associació La Gaiata al 2009. Acompanyaven vells pastors per conèixer l’ofici. Eduard Balcells, president i impulsor de Ramats al Bosc, va adquirir un ramat de cabres per fer el manteniment d’unes franges de baixa combustibilitat a un massís forestal de l’Alt Camp, mitjançant un conveni amb la Generalitat. Veient l’oportunitat, i malgrat de les dificultats, va promoure el projecte. Continua llegint