Què passa a la vall d’Alinyà?

El bosc, com a element essencial per al funcionament de la nostra societat, està perdent cada cop més protagonisme. Existeix una tendència evident d’abandonament en passar d’una explotació intensiva a quasi un oblit atordidor en poc més de 50 anys. Durant la realització del Treball de Fi de Grau l’any passat, juntament amb els companys Aina i Francesc, ens vam adonar d’aquesta realitat i dels impactes tant positius com negatius que comporta, fins i tot en les poblacions més remotes.

Situem-nos: Vall d’Alinyà, una zona d’alta muntanya situada al Pirineu que conformen petits pobles com Llobera, la Vall del Mig i el mateix Alinyà que no arriben als 100 habitants en conjunt, els quals gairebé tots es dediquen als conreus, la ramaderia o l’hostaleria. Allà és on vam fer l’estudi del nostre treball, un seguiment de la dinàmica hidrològica de la vall. Per tal de fer aquest seguiment, ens vam desplaçar fins a un total de 31 punts de surgència repartits per tota la vall, la majoria fonts que porten segles funcionant, i vam mesurar el seu cabal.

vall-alinyà

Contrastant les dades obtingudes amb els pagesos que utilitzaven l’aigua d’aquests punts per als seus conreus, vam arribar als següents resultats: el 39% de les fonts havia patit una disminució important del cabal i un altre 6% s’havia assecat. A què es deu això? Continua llegint

El debat sobre el Glifosat

El glifosat és actualment l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics i en els parcs i jardins dels pobles i ciutats. No obstant, després d’un ús massiu d’aquest compost durant cinquanta anys a tot el planeta, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-lo cancerigen el març passat.

Des de llavors, diferents veus s’han alçat ja sigui per demanar la seva prohibició total, ja sigui per defensar-ne alguns dels seus usos. Des del COAMB hem parlat amb dos experts amb visions diferents en aquest debat: Sergi Garcia, president de Galanthus i Marc Olomí, fundador de Punt Eco.

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer Continua llegint

El focus de l’incendi

Cada cop que es declara un gran incendi forestal, entenent gran incendi com aquell que s’escapa a la capacitat de control dels mitjans d’extinció i emergència, salten totes les alarmes i retorna a les portades de diaris i tertúlies el debat sobre les imprudències, les temeritats i el focus de l’incendi.

incendi

Foto cedida per Ramats al Bosc

Permeteu-me una reflexió i quatre dades. Vivim en un país que actualment té un 64% de superfície forestal, que ha augmentat un 20% en els darrers 30 anys, i amb un sector primari en un estat molt precari i envellit que només representa el 0,06% del PIB global del país. A això s’hi afegeix que tenim una gran part del territori ocupat per urbanitzacions o cases de segona residència a dins del bosc, en la majoria dels casos de boscos joves, amb una elevada densitat d’arbres, fruit de la regeneració natural, que han ocupat antics camps de conreus, pastures, vinyes i olivets que es van anar abandonant progressivament amb l’arribada de la fil·loxera primerament, de la revolució industrial a continuació, i del turisme més recentment. Cada any s’incorporen al sistema forestal una mitjana de 30 milions d’arbres nous per regeneració natural. Aquesta és la fotografia. I aquests són els ingredients. Continua llegint