Després del Dia Internacional de les Dones

El passat dimecres 8 de març, organismes públics, entitats privades, acadèmiques i altres col·lectius van organitzar actes arreu del territori per reclamar l’equitat efectiva de gènere a la societat i corregir les desigualtats, tant al món laboral com fora d’aquest. Un d’aquests actes el va preparar l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de la que en formem part més de 120 col·legis, entre els que es troba el COAMB.

L’acte va tenir lloc al Col·legi de Periodistes, on dones professionals d’èxit van llegir textos reivindicatius per la defensa social del paper de la dona al llarg de la història, així com per augmentar la seva visibilitat en el món de les professions. La invitació a l’acte citava els col·legis participants en l’organització. Em va cridar l’atenció que el nom d’un d’ells feia la distinció de sexe: el Col·legi d’Educadores i Educadors de Catalunya. M’imagino (no ho sé) que la majoria de persones dedicades a aquesta professió són dones, i d’aquí el nom. O potser és un resultat dels esforços fets en els últims anys per repensar el gènere en la llengua, que inclouen l’edició de guies per a l’ús no sexista del llenguatge.

Tanmateix hi ha filòlegs (i filòlogues) que argumenten que utilitzar la llengua per marcar la diferència de sexe sovint deforma la gramàtica i ridiculitza el missatge feminista. No pretenc entrar en el debat lingüístic. Ni tampoc plantejar l’ús no sexista del llenguatge en el nom del COAMB a aquestes alçades del partit. Però sí aprofitar-ho per encetar una breu reflexió sobre la presència i visibilitat de les ambientòlogues en les nostres diverses professions, partint de la base que vivim en un sistema amb desigualtats estructurals de gènere. Continua llegint

Anuncis

“La investigació del cicle del carboni a l’Àrtic és un àmbit de la ciència encara desconegut però importantíssim”

Joan Antoni Salvadó és un ambientòleg especialitzat en química analítica que actualment fa recerca des de la Universitat d’Estocolm. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui en què consisteix el projecte Swerus-C3, en el que treballa, i gràcies al qual l’estiu passat va travessar l’Àrtic en un trencaglaç.

Joan Anton Salvadó, ambientòleg i investigador

Joan Antoni Salvadó, ambientòleg i investigador


Nom: Joan Antoni Salvadó

Any de llicenciatura: 2004

Any de doctorat: 2012

Especialitat: Química Analítica del Medi Ambient i la Pol·lució

Experiència: La seva experiència com a investigador comença al CISC l’any 2006 amb el grup de recerca del Dr. Joan Grimalt, qui li va oferir la possibilitat de fer un doctorat dins els projectes europeus HERMES i HERMIONE (Hotspot Ecosystems Research on the Margins of European Seas). En aquests projectes, va investigar el transport de compostos orgànics, naturals i antropogènics, a les zones de mar obert del Golf de Lleó mitjançant canyons submarins i altres processos. Un cop acabat el doctorat, va anar a fer un postdoc a la Universitat de Buffalo i la Universitat de Geneseo (Nova York, EEUU) per investigar el transport i la remediació de contaminants orgànics volàtils en les aigües subterrànies. Actualment, està a la Universitat d’Estocolm treballant en el projecte “Active Permafrost” gràcies a una beca Marie Curie de la Unió Europea.


En què consisteix el programa Swerus-C3?

El programa Swerus-C3 té com a punt de partida l’expedició que porta el mateix nom i es va realitzar durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2014. Aquesta expedició es va portar a terme a bord del trencaglaç suec Oden (el primer vaixell no nuclear que va arribar al Pol Nord) durant 90 dies travessant l’Àrtic des de Trömso (Noruega) fins a Barrow (Alaska, USA) i tornant a Trömso. L’expedició estava dividida en dues parts (de 45 dies cadascuna), a Barrow es va rellevar la tripulació i els científics. L’objectiu d’aquest programa és investigar les relacions entre clima, criosfera i el cicle del carboni a l’Àrtic, principalment el desgel del permafrost i les perilloses repercussions degut a la seva degradació i conseqüents emissions de CO2  i CH4. Continua llegint

“La directiva europea sobre responsabilitat ambiental no garanteix que s’hagi de recuperar l’estat natural si no és tècnicament o econòmicament viable”

Marta Pujadas és investigadora en Ciència i Tecnologia Ambientals a l’ICTA-UAB

Quan es va començar a demanar responsabilitats ambientals a les empreses que contaminen?

En matèria d’aigües trobem legislació des de principis del segle passat que intenta regular la contaminació del medi com a conseqüència de les activitats industrials. Però com demostra el treball realitzat per la Dra. Lucia Casado (URV), fins la segona meitat del segle XX la visió de progrés del país – creixement econòmic – no ha permès que la legislació tingués algun tipus d’efectivitat. Al segle XXI, els interessos privats continuen pesant més que l’interès general, però a partir del 2004, quan es crea la directiva europea, una llei que a Espanya es va transposar el 2007, es poden demanar legalment responsabilitats ambientals a les empreses. Abans, per exigir responsabilitats ambientals i que les empreses assumissin els impactes i danys que la seva activitat ocasionava s’havia de treballar indirectament; s’apel•lava al dret civil i administratiu per compensar els danys causats a les persones o el seu patrimoni en base a l’incompliment de les condicions de les llicències ambientals fonamentalment. La directiva, en canvi, busca que les empreses que causin danys ambientals es facin responsables econòmicament de la rehabilitació del dany i la prevenció de la seva magnificació segons el principi qui contamina paga. Aquesta directiva, doncs, és la primera figura legalment forta que parla de l’assumpció de responsabilitats ambientals per part de les empreses i de la necessitat de comptabilitzar els passius ambientals causats amb l’objectiu de remeiar el recurs malmès i compensar el públic respecte les pèrdues d’aquell recurs durant el temps que el recurs ha estat minvat.

Per tant, la revolució d’aquesta directiva és que atorga al medi ambient la qualitat de subjecte de dret?

Efectivament. Fins ara només es podien reclamar danys contra persones o patrimonis, però amb la directiva del 2004 es poden demanar responsabilitats per danys al medi i ecosistemes. Continua llegint