Preparats per als nous reptes en la gestió dels residus

Què pot fer que es realitzin fins a set edicions d’un curs tècnic sobre residus? I que se n’esgotin les places en dues setmanes? Quin interès pot fer que més de 60 persones omplin un aula, o que més de 150 persones assisteixin a sessions informatives sobre gestió de residus?

Aquestes són algunes de les xifres de les diferents formacions tècniques en l’àmbit dels residus que ha proposat l’Escola de Formació del COAMB en els darrers mesos, en col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta, i que han despertat un gran interès entre tècnics i càrrecs municipals, consultors i empreses.

El motiu d’aquest èxit de convocatòria és triple: d’una banda, les formacions s’enfocaven a temes i necessitats del dia a dia dels professionals, seguidament, la gestió municipal dels residus és un servei bàsic amb importants implicacions pel que fa a costos i qualitat urbana i, finalment, ja no es poden obviar els cada cop més exigents objectius de recollida i gestió de residus de la normativa ambiental europea i de la mateixa planificació catalana (PRECAT20).

contractes_residus_butlletí Continua llegint

Anuncis

Els ambientòlegs i el sector energètic

L’energia és un dels sectors més importants per a l’ambientòleg. Les actuals polítiques europees apunten cap a potenciar l’eficiència energètica i les energies renovables. A més, Europa s’ha plantejat com a objectiu ser  autosuficient energèticament per no dependre de l’exterior.

eficiència-energètica

Des del grup d’Energia i Canvi Climàtic del COAMB volem poder innovar en aquests temes en els quals, si bé és cert que conflueixen amb altres disciplines, l’ambientòleg té un gran paper. Per exemple, el primer estudi  a tot l’Estat Espanyol de pobresa energètica el va fer  l’Asociación de Ciencias Ambientales, i a partir d’aquí la pobresa energètica va començar a tenir visibilitat. Molt lligat a l’energia, hi ha el gran repte del canvi climàtic, amb una importància rellevant últimament, pel recent Acord de Paris signat per 175 parts o el projecte de Llei de Canvi Climàtic que vol impulsar la Generalitat de Catalunya. Continua llegint

“El canvi climàtic implica una gestió de riscos que passa forçosament per l’educació ambiental”

Parlem amb l’ambientòloga Ana Romero, col·legiada i membre del grup de treball del COAMB de Sensibilització per la Sostenibilitat, sobre educació ambiental i canvi climàtic, els seus àmbits d’expertesa. L’Ana és llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i actualment és la cap de Sostenibilitat i Educació Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Ana-Romero

Quan i perquè vas decidir orientar la teva carrera cap a l’educació per la sostenibilitat? Com es combina amb la gestió del canvi climàtic?

Vaig estudiar Ciències Ambientals els primers anys de creació de la carrera. Tot i que en Jaume Terradas n’era un dels ideòlegs alhora que un dels principals impulsors de l’educació ambiental a l’estat espanyol, l’educació ambiental no era una assignatura ni optativa. He de dir que no hi va haver un moment en què decidís orientar la meva carrera professional a l’educació ambiental o al canvi climàtic, potser hi he arribat des de l’àmbit de la gestió de riscos en el que vaig començar… La gestió de riscos és un tema força treballat des de perspectives diferents (ambiental, econòmica, cultural, social…) als països anglosaxons, i ja fa anys tenien molt clar que en la gestió de riscos, tot i els mètodes d’anàlisi d’errades i fallides més sofisticats, el factor humà és clau.

Quan parlem de canvi climàtic, o millor,  de canvi global, estem apuntant necessàriament a la gestió de riscos, a reduir-los, a adaptar-nos-hi, però sobretot a un canvi fonamental que és cultural i que passa forçosament per l’educació ambiental. Continua llegint

Què passa a la vall d’Alinyà?

El bosc, com a element essencial per al funcionament de la nostra societat, està perdent cada cop més protagonisme. Existeix una tendència evident d’abandonament en passar d’una explotació intensiva a quasi un oblit atordidor en poc més de 50 anys. Durant la realització del Treball de Fi de Grau l’any passat, juntament amb els companys Aina i Francesc, ens vam adonar d’aquesta realitat i dels impactes tant positius com negatius que comporta, fins i tot en les poblacions més remotes.

Situem-nos: Vall d’Alinyà, una zona d’alta muntanya situada al Pirineu que conformen petits pobles com Llobera, la Vall del Mig i el mateix Alinyà que no arriben als 100 habitants en conjunt, els quals gairebé tots es dediquen als conreus, la ramaderia o l’hostaleria. Allà és on vam fer l’estudi del nostre treball, un seguiment de la dinàmica hidrològica de la vall. Per tal de fer aquest seguiment, ens vam desplaçar fins a un total de 31 punts de surgència repartits per tota la vall, la majoria fonts que porten segles funcionant, i vam mesurar el seu cabal.

vall-alinyà

Contrastant les dades obtingudes amb els pagesos que utilitzaven l’aigua d’aquests punts per als seus conreus, vam arribar als següents resultats: el 39% de les fonts havia patit una disminució important del cabal i un altre 6% s’havia assecat. A què es deu això? Continua llegint

El debat sobre el Glifosat

El glifosat és actualment l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics i en els parcs i jardins dels pobles i ciutats. No obstant, després d’un ús massiu d’aquest compost durant cinquanta anys a tot el planeta, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-lo cancerigen el març passat.

Des de llavors, diferents veus s’han alçat ja sigui per demanar la seva prohibició total, ja sigui per defensar-ne alguns dels seus usos. Des del COAMB hem parlat amb dos experts amb visions diferents en aquest debat: Sergi Garcia, president de Galanthus i Marc Olomí, fundador de Punt Eco.

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer Continua llegint

¿Què diu l’Acord de canvi climàtic de París?

El 12 de Desembre de 2015, amb unes 24 hores de retard i molta expectativa a la sala, s’aprovava a París un acord global de lluita contra el canvi climàtic.

logo_cop21

L’Acord de París és un acord sense precedents, pel fet que tots els països del món han de prendre compromisos. Si recordeu, sota el Protocol de Kyoto tan sols eren els països desenvolupats els que, amb més o menys d’èxit, havien de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta vegada es demana que tothom redueixi i s’adapti a aquesta amenaça.

I és en part aquesta obertura de l’acció la que ha generat més conflictes dins les negociacions dels últims anys: l’equilibri entre convidar tots els països a participar i no perdre de vista que el Nord global és el que realment ha contribuït més al canvi climàtic durant dècades.

El fet de posar d’acord a 195 països i la voluntat de continuisme amb el sistema econòmic actual, fa que aquest acord quedi aigualit i disti molt del nivell d’ambició que necessitem per mantenir l’increment de la temperatura del planeta per sota els 1.5 graus d’escalfament. Continua llegint

Educació, el camí cap a un món sostenible

Reflexions sobre el 8è Congrés Mundial d’Educació Ambiental (WEEC) i les 3es Jornades PAN-europees d’educació ambiental cap a la sostenibilitat

Educació. És una de les primeres paraules que venen al cap de la gent quan parlem del futur. De tenir un futur digne. De poder decidir sobre el futur d’una manera formada i informada. De tenir la capacitat de participar en la construcció de quelcom, ja sigui la nostra pròpia vida, o de la societat en la qual vivim.

Després d’un any, el 2014, en què va finalitzar la dècada de les Nacions Unides (NNUU) dedicada a l’Educació per a la Sostenibilitat, estem a punt de tancar aquest 2015 en el qual s’estan produint diversos esdeveniments que pretenen, no només posar sobre la taula els diferents reptes globals que tenim al davant, sinó definir objectius comuns i direccions que posin a disposició de governs, administracions públiques, empreses privades, organitzacions i de la societat civil guies i indicadors per trobar un camí en el qual hi capiguem totes les persones i per on hi puguem transitar amb seguretat.

El 8è Congrés Mundial d’Educació Ambiental (WEEC 2015) que va tenir lloc a Gotemburg (Suècia) entre el 29 de juny i el 2 de juliol de 2015, i les III Jornades PAN-europees d’educació ambiental cap a la sostenibilitat que van tenir lloc a Barcelona el passat 1 i 2 d’octubre, són dos d’aquests esdeveniments que van centrar la seva atenció en el paper de l’educació.

Hall-WEEC15

Continua llegint