Coneixem la feina de la Núria Nubiola, ambientòloga i emprenedora

Des del COAMB hem parlat amb la Núria Nubiola, ambientòloga i confundadora de Back to Eco, un projecte d’economia circular que aposta per una moda més ètica i sostenible. Llegeix l’entrevista per saber més del seu projecte i de la feina que podem fer els ambientòlegs! Si vols, a més, al final de l’entrevista ens podràs proposar altres perfils a qui entrevistar.

1. Què és Back to Eco?

Back To Eco és una iniciativa de l’associació By My Eco, on treballem per la minimització del residu tèxtil texà i l’allargament del seu cicle de vida a Catalunya.

Actualment a Back To Eco estem desenvolupant aquesta tasca a través de diferents estratègies de circularitat que combinen l’ecodisseny, la reparació, la remanufactura i el reciclatge tèxtil industrial.

La nostra tasca principal se centra en la conversió de texans post-consum en tot tipus de productes ecodissenyats com bosses, davantals, motxilles, productes per a la llar, i un llarg etcètera. Tots els productes els cusen persones en condicions dignes que són contractades a través de programes d’inserció sociolaboral.

Amb la resta de teixit que no podem utilitzar en la remanufactura (66%) hem iniciat durant aquest 2018 el projecte de recerca REFILA by BTE consistent en triturar, filar i teixir el nostre propi residu a nivell local creant un teixit eco-reciclat, l’Infinit Denim.

“El sector dels residus està en ple procés de canvi i des d’Ecoembes estem treballant per fer front als nous reptes”

Com bé sabeu, el COAMB inicia una nova secció informativa en la qual entrevistarem a diferents professionals del medi ambient per conèixer els seus projectes, punts de vista i inquietuds. Avui estrenem aquesta secció amb la publicació d’una entrevista al gerent d’Ecoembes a Catalunya, Jordi Pietx.

Des del COAMB, entre d’altres, hem volgut conèixer la postura d’Ecoembes respecte els diferents aspectes que marcaran no només el futur dels residus, sinó també ja el present. A continuació, podeu llegir com va respondre Ecoembes a la nostra entrevista:

 1. Comencem pel principi, com definiries Ecoembes?

Ecoembes és una organització sense ànim de lucre amb l’objectiu de promoure i aconseguir la màxima taxa de recollida selectiva i reciclatge, tot tenint cura del medi ambient.

2. Quins objectius té l’organització i com funciona?

Com a objectius ens marquem la promoció del medi ambient i la consciència ambiental. A nivell de residus, la prevenció, àmbit en el qual encara tenim molt camí per recórrer, el foment de l’ecodisseny lligat també a la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge.

Quant a l’organització, a nivell territorial cada comunitat autònoma té el seu propi àmbit de treball i se signa un conveni amb cada administració autònoma. En el cas de Catalunya, per exemple, tenim un conveni marc amb l’Agència de Residus.

Internament ens organitzem en  equips de treball territorials, i també comptem amb àrees temàtiques com les relacions institucionals, comunicació i màrqueting o les tècniques i d’innovació.

La suspensió de la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, hi perdem tots

El Tribunal Constitucional d’España ha admès a tràmit el recurs del govern central, que considera contràries a l’ordenament jurídic competencial bona part de les mesures i de l’articulat de la Llei Catalana de Canvi Climàtic, i per tant aquesta ha quedat suspesa cautelarment de forma automàtica fins que es resolgui el recurs.

En aquest sentit, cal recordar l’ampli consens que va assolir el text en el seu tràmit al Parlament de Catalunya, on des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), vam participar i vam comparèixer, i que es va acabar aprovant sense cap vot en contra: 122 vots a favor (JxSi, Cs, PSC, CSQP i CUP) i només 11 abstencions (PP).

Primerament, cal remarcar el greuge que genera un mecanisme per arbitrar els contenciosos entre administracions en que si s’admet a tràmit el recurs de l’administració central, la disposició queda  automàticament suspesa de forma cautelar, cosa que no passa si s’admet el recurs d’una administració autonòmica.

I entrant en matèria, pel que fa als articles cautelarment suspesos, entre aquests hi trobem les mesures més importants, més concretes i més vinculats de l’esmentada llei:

Wastip, plataforma integral de deixalleries

WASTIP va ser el projecte guanyador de l’accèssit a la millor iniciativa empresarial de la darrera edició dels Premis Ciències Ambientals (2016), que promouen el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya i l’Associació Catalana de les Ciències Ambientals.

L’eina té l’objectiu de facilitar la gestió integral de deixalleries i millorar l’eficiència, seguiment i transparència del servei, i ha estat desenvolupada per ENTORNa3 (www.entorna3.com), consultoria socioambiental especialitzada en la gestió dels residus municipals i l’enginyeria informàtica BitBuit.

Mentre que el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20) fixa com a objectiu per al 2020 una recollida selectiva dels residus del 60%, la realitat és que actualment aquest percentatge a Catalunya es troba al voltant del 40%. És necessari, per tant, treballar per assolir els objectius fixats i des d’ENTORNa3 es reivindica el paper de les deixalleries com a punt clau en aquest camí, per l’elevat percentatge de residus generats a les llars que cal dipositar-hi, i per la corresponsabilització de la ciutadania que el seu ús implica. És en aquest context que neix WASTIP.

Després del Dia Internacional de les Dones

El passat dimecres 8 de març, organismes públics, entitats privades, acadèmiques i altres col·lectius van organitzar actes arreu del territori per reclamar l’equitat efectiva de gènere a la societat i corregir les desigualtats, tant al món laboral com fora d’aquest. Un d’aquests actes el va preparar l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de la que en formem part més de 120 col·legis, entre els que es troba el COAMB.

L’acte va tenir lloc al Col·legi de Periodistes, on dones professionals d’èxit van llegir textos reivindicatius per la defensa social del paper de la dona al llarg de la història, així com per augmentar la seva visibilitat en el món de les professions. La invitació a l’acte citava els col·legis participants en l’organització. Em va cridar l’atenció que el nom d’un d’ells feia la distinció de sexe: el Col·legi d’Educadores i Educadors de Catalunya. M’imagino (no ho sé) que la majoria de persones dedicades a aquesta professió són dones, i d’aquí el nom. O potser és un resultat dels esforços fets en els últims anys per repensar el gènere en la llengua, que inclouen l’edició de guies per a l’ús no sexista del llenguatge.

Tanmateix hi ha filòlegs (i filòlogues) que argumenten que utilitzar la llengua per marcar la diferència de sexe sovint deforma la gramàtica i ridiculitza el missatge feminista. No pretenc entrar en el debat lingüístic. Ni tampoc plantejar l’ús no sexista del llenguatge en el nom del COAMB a aquestes alçades del partit. Però sí aprofitar-ho per encetar una breu reflexió sobre la presència i visibilitat de les ambientòlogues en les nostres diverses professions, partint de la base que vivim en un sistema amb desigualtats estructurals de gènere.