El focus de l’incendi

Cada cop que es declara un gran incendi forestal, entenent gran incendi com aquell que s’escapa a la capacitat de control dels mitjans d’extinció i emergència, salten totes les alarmes i retorna a les portades de diaris i tertúlies el debat sobre les imprudències, les temeritats i el focus de l’incendi.

incendi

Foto cedida per Ramats al Bosc

Permeteu-me una reflexió i quatre dades. Vivim en un país que actualment té un 64% de superfície forestal, que ha augmentat un 20% en els darrers 30 anys, i amb un sector primari en un estat molt precari i envellit que només representa el 0,06% del PIB global del país. A això s’hi afegeix que tenim una gran part del territori ocupat per urbanitzacions o cases de segona residència a dins del bosc, en la majoria dels casos de boscos joves, amb una elevada densitat d’arbres, fruit de la regeneració natural, que han ocupat antics camps de conreus, pastures, vinyes i olivets que es van anar abandonant progressivament amb l’arribada de la fil·loxera primerament, de la revolució industrial a continuació, i del turisme més recentment. Cada any s’incorporen al sistema forestal una mitjana de 30 milions d’arbres nous per regeneració natural. Aquesta és la fotografia. I aquests són els ingredients. Continua llegint

Anuncis

Atrapaeltigre.com, un projecte de ciència ciutadana

Atrapa el Tigre és un projecte que té per objectiu conéixer bé la distribució del mosquit tigre i controlar la seva expansió per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i disminuir el risc de transmissió de malalties. Aquesta iniciativa es va fer amb l’accèssit en la categoria de Comunicació Ambiental dels Tercers Premis Ciències Ambientals.

Mosquit tigre

Mosquit tigre

 

Continua llegint

Un documental sobre el mite del progrés a l’Amazònia

L’ambientòleg Marc Gavaldà ha realitzat el documental Asfaltar Bolivia amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest documental posa el focus en els pobles indígenes amazònics de Bolívia, que manifesten el seu rebuig a la destrucció dels seus territoris, afectats per la construcció d’infraestructures vials funcionals per a la implementació de projectes extractivistes.

Trailer Asfaltar Bolivia d’Alerta Amazónica a Vimeo.

Els pobles de l’Amazònia de Bolívia sofreixen un assetjament territorial promogut pel mateix govern, que parapetat per la ideologia del progrés, pretén implementar infraestructures per penetrar i consolidar un model extractivista per al país.
El conflicte està servit: els pobles no accepten decisions imposades per consolidar un model depredador, basat en l’exportació de recursos naturals i la generació d’enormes passius ambientals. El govern, embarcat en la quimera del desenvolupament, intervé i reprimeix les organitzacions contestatàries. I al centre d’aquesta disjuntiva, el projecte carreter pel cor del Territori Indígena Parc Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS).

Més informació sobre el projecte al blog Alerta Amazónica.

“La directiva europea sobre responsabilitat ambiental no garanteix que s’hagi de recuperar l’estat natural si no és tècnicament o econòmicament viable”

Marta Pujadas és investigadora en Ciència i Tecnologia Ambientals a l’ICTA-UAB

Quan es va començar a demanar responsabilitats ambientals a les empreses que contaminen?

En matèria d’aigües trobem legislació des de principis del segle passat que intenta regular la contaminació del medi com a conseqüència de les activitats industrials. Però com demostra el treball realitzat per la Dra. Lucia Casado (URV), fins la segona meitat del segle XX la visió de progrés del país – creixement econòmic – no ha permès que la legislació tingués algun tipus d’efectivitat. Al segle XXI, els interessos privats continuen pesant més que l’interès general, però a partir del 2004, quan es crea la directiva europea, una llei que a Espanya es va transposar el 2007, es poden demanar legalment responsabilitats ambientals a les empreses. Abans, per exigir responsabilitats ambientals i que les empreses assumissin els impactes i danys que la seva activitat ocasionava s’havia de treballar indirectament; s’apel•lava al dret civil i administratiu per compensar els danys causats a les persones o el seu patrimoni en base a l’incompliment de les condicions de les llicències ambientals fonamentalment. La directiva, en canvi, busca que les empreses que causin danys ambientals es facin responsables econòmicament de la rehabilitació del dany i la prevenció de la seva magnificació segons el principi qui contamina paga. Aquesta directiva, doncs, és la primera figura legalment forta que parla de l’assumpció de responsabilitats ambientals per part de les empreses i de la necessitat de comptabilitzar els passius ambientals causats amb l’objectiu de remeiar el recurs malmès i compensar el públic respecte les pèrdues d’aquell recurs durant el temps que el recurs ha estat minvat.

Per tant, la revolució d’aquesta directiva és que atorga al medi ambient la qualitat de subjecte de dret?

Efectivament. Fins ara només es podien reclamar danys contra persones o patrimonis, però amb la directiva del 2004 es poden demanar responsabilitats per danys al medi i ecosistemes. Continua llegint