Joan Antoni Salvadó és un ambientòleg especialitzat en química analítica que actualment fa recerca des de la Universitat d’Estocolm. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui en què consisteix el projecte Swerus-C3, en el que treballa, i gràcies al qual l’estiu passat va travessar l’Àrtic en un trencaglaç.
Joan Antoni Salvadó, ambientòleg i investigador
Nom: Joan Antoni Salvadó
Any de llicenciatura: 2004
Any de doctorat: 2012
Especialitat: Química Analítica del Medi Ambient i la Pol·lució
Experiència: La seva experiència com a investigador comença al CISC l’any 2006 amb el grup de recerca del Dr. Joan Grimalt, qui li va oferir la possibilitat de fer un doctorat dins els projectes europeus HERMES i HERMIONE (Hotspot Ecosystems Research on the Margins of European Seas). En aquests projectes, va investigar el transport de compostos orgànics, naturals i antropogènics, a les zones de mar obert del Golf de Lleó mitjançant canyons submarins i altres processos. Un cop acabat el doctorat, va anar a fer un postdoc a la Universitat de Buffalo i la Universitat de Geneseo (Nova York, EEUU) per investigar el transport i la remediació de contaminants orgànics volàtils en les aigües subterrànies. Actualment, està a la Universitat d’Estocolm treballant en el projecte “Active Permafrost” gràcies a una beca Marie Curie de la Unió Europea.
En què consisteix el programa Swerus-C3?
El programa Swerus-C3 té com a punt de partida l’expedició que porta el mateix nom i es va realitzar durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2014. Aquesta expedició es va portar a terme a bord del trencaglaç suec Oden (el primer vaixell no nuclear que va arribar al Pol Nord) durant 90 dies travessant l’Àrtic des de Trömso (Noruega) fins a Barrow (Alaska, USA) i tornant a Trömso. L’expedició estava dividida en dues parts (de 45 dies cadascuna), a Barrow es va rellevar la tripulació i els científics. L’objectiu d’aquest programa és investigar les relacions entre clima, criosfera i el cicle del carboni a l’Àrtic, principalment el desgel del permafrost i les perilloses repercussions degut a la seva degradació i conseqüents emissions de CO2 i CH4. Continua llegint
El blog del COAMB 