El focus de l’incendi

Cada cop que es declara un gran incendi forestal, entenent gran incendi com aquell que s’escapa a la capacitat de control dels mitjans d’extinció i emergència, salten totes les alarmes i retorna a les portades de diaris i tertúlies el debat sobre les imprudències, les temeritats i el focus de l’incendi.

incendi

Foto cedida per Ramats al Bosc

Permeteu-me una reflexió i quatre dades. Vivim en un país que actualment té un 64% de superfície forestal, que ha augmentat un 20% en els darrers 30 anys, i amb un sector primari en un estat molt precari i envellit que només representa el 0,06% del PIB global del país. A això s’hi afegeix que tenim una gran part del territori ocupat per urbanitzacions o cases de segona residència a dins del bosc, en la majoria dels casos de boscos joves, amb una elevada densitat d’arbres, fruit de la regeneració natural, que han ocupat antics camps de conreus, pastures, vinyes i olivets que es van anar abandonant progressivament amb l’arribada de la fil·loxera primerament, de la revolució industrial a continuació, i del turisme més recentment. Cada any s’incorporen al sistema forestal una mitjana de 30 milions d’arbres nous per regeneració natural. Aquesta és la fotografia. I aquests són els ingredients. Continua llegint

RAMATS AL BOSC, reinventant la ramaderia per protegir els boscos

Ramats i pastors hi ha hagut sempre. Molts eren transhumants que buscaven bones pastures a l’alta muntanya durant l’estiu i a la plana durant l’hivern. No obstant, l’èxode rural cap a les ciutats i la industrialització i globalització de la producció de carn ha propiciat, en les últimes dècades, que molts ramaders abandonessin l’ofici i, conseqüentment, que desapareguessin els ramats. Els que avui dia encara aguanten ho fan gràcies sobretot a les ajudes europees, ja que disposen de ramats grans (més de 400 caps) i de terres. Qualsevol ramader veu molt complicat viure amb un ramat petit, sense terres i sense ajuts.

Malauradament, aquest abandonament tant de pastures com de camps agrícoles, ha incrementat la continuïtat de la vegetació i de la càrrega de combustible dels boscos, generant un perill potencial d’incendi forestal molt alt. Aquest fet, associat a una meteorologia mínimament adversa, pot desencadenar grans incendis forestals, superant qualsevol sistema d’extinció.

Incendi a Vallirana (juliol 2013)

Incendi a Vallirana (juliol 2013)

Alguns joves emprenedors van creure que podien trobar alguna oportunitat en el món rural i ramader si treballaven junts i van crear l’Associació La Gaiata al 2009. Acompanyaven vells pastors per conèixer l’ofici. Eduard Balcells, president i impulsor de Ramats al Bosc, va adquirir un ramat de cabres per fer el manteniment d’unes franges de baixa combustibilitat a un massís forestal de l’Alt Camp, mitjançant un conveni amb la Generalitat. Veient l’oportunitat, i malgrat de les dificultats, va promoure el projecte. Continua llegint

Un documental sobre el mite del progrés a l’Amazònia

L’ambientòleg Marc Gavaldà ha realitzat el documental Asfaltar Bolivia amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest documental posa el focus en els pobles indígenes amazònics de Bolívia, que manifesten el seu rebuig a la destrucció dels seus territoris, afectats per la construcció d’infraestructures vials funcionals per a la implementació de projectes extractivistes.

Trailer Asfaltar Bolivia d’Alerta Amazónica a Vimeo.

Els pobles de l’Amazònia de Bolívia sofreixen un assetjament territorial promogut pel mateix govern, que parapetat per la ideologia del progrés, pretén implementar infraestructures per penetrar i consolidar un model extractivista per al país.
El conflicte està servit: els pobles no accepten decisions imposades per consolidar un model depredador, basat en l’exportació de recursos naturals i la generació d’enormes passius ambientals. El govern, embarcat en la quimera del desenvolupament, intervé i reprimeix les organitzacions contestatàries. I al centre d’aquesta disjuntiva, el projecte carreter pel cor del Territori Indígena Parc Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS).

Més informació sobre el projecte al blog Alerta Amazónica.