El 12 de Desembre de 2015, amb unes 24 hores de retard i molta expectativa a la sala, s’aprovava a París un acord global de lluita contra el canvi climàtic.
L’Acord de París és un acord sense precedents, pel fet que tots els països del món han de prendre compromisos. Si recordeu, sota el Protocol de Kyoto tan sols eren els països desenvolupats els que, amb més o menys d’èxit, havien de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta vegada es demana que tothom redueixi i s’adapti a aquesta amenaça.
I és en part aquesta obertura de l’acció la que ha generat més conflictes dins les negociacions dels últims anys: l’equilibri entre convidar tots els països a participar i no perdre de vista que el Nord global és el que realment ha contribuït més al canvi climàtic durant dècades.
El fet de posar d’acord a 195 països i la voluntat de continuisme amb el sistema econòmic actual, fa que aquest acord quedi aigualit i disti molt del nivell d’ambició que necessitem per mantenir l’increment de la temperatura del planeta per sota els 1.5 graus d’escalfament. Continua llegint
El blog del COAMB 