“El COAMB és un actor social a Catalunya que contribueix a canviar el món des del vessant ambiental”

Parlem amb Lluís Torrent, ambientòleg i consultor freelance que va formar part de les primeres Juntes del COAMB. Actualment, treballa a nivell tant local com internacional. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència i com ha arribat fins on és ara.

 

1. Actualment ets consultor freelance, principalment en l’àmbit del canvi climàtic. Ens podries explicar en què consisteix la teva feina?

Em dedico sobretot a l’àmbit del canvi climàtic però també treballo aspectes de comunicació ambiental i d’avaluació de projectes. El meu dia a dia es troba dividit entre projectes d’àmbit local català i projectes a l’estranger, ja que treballo per a diverses empreses i institucions. Ara mateix, per exemple, a Catalunya treballo per a la Diputació de Barcelona però també per a l’empresa Societat Orgànica, que fa assessorament ambiental al sector de la construcció. En l’àmbit de projectes internacionals estic col·laborant amb una empresa de Barcelona, dues de Brusel·les i una d’Hamburg.

A nivell internacional, faig projectes d’avaluació del programa LIFE Clima i també estic a la borsa d’experts per a projectes d’avaluació ROM (Results-Oriented Monitoring) en l’àmbit del canvi climàtic. Treballo des de casa però faig missions a l’estranger, les més recents, a finals de 2018, van ser a Paraguai i a la República Dominicana.

En resum, em dedico a implementar i a captar projectes. I treballo tant a casa com a l’estranger tractant de trobar aquest equilibri que em permeti combinar la vida familiar amb la professional.

¿Com són les noves fornades d’ambientòlegs i ambientòlogues?

Avui parlem amb dues estudiants de quart curs de Ciències Ambientals, la Ivet Estrada i la Berta Roset, que actualment col·laboren amb el COAMB. Així, tractem de descobrir com són i què preocupa a les noves promocions d’ambientòlegs i ambientòlogues que sortiran en breu al món laboral!

1. Per començar, presenteu-vos! Qui són Ivet i Berta?

Berta (B): Em dic Berta, sóc de Barcelona i estudio Ciències Ambientals des de fa quatre anys a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els mesos de juny i juliol vaig fer pràctiques al COAMB, i ara hi col·laboro com a voluntària.

Ivet (I): Jo sóc la Ivet, també visc a Barcelona i curso quart de Ciències Ambientals a la UAB. Des del setembre, i fins al febrer, faig pràctiques al COAMB, i també col·laboro amb la Berta en un nou grup de treball per a estudiants.

“Volem que la societat residu 0 esdevingui real i fàcil”

Parlem amb l’Anna Peña, ambientòloga i experta en comunicació ambiental. Actualment és la responsable de comunicació de Rezero, i també col·labora en projectes pedagògics lligats al medi ambient. Coneixem la seva experiència, els projectes amb els quals col·labora i molt més en aquesta entrevista:

1. Com arriba una ambientòloga a ser la responsable de comunicació de Rezero?

La veritat és que es deu a diversos factors. D’una banda, la carrera de Ciències Ambientals és molt transversal, t’obre la ment i proporciona un ampli ventall de possibilitats. D’altra banda, penso que la passió i la vocació de cada persona la van portant per un camí. A nivell personal, he anat descobrint que m’apassiono des de l’acció i la transformació cap a una societat més justa , i m’implico des del coneixement però també des de com sento i comunico des de l’emoció . Això lligat a que sempre m’agrada incorporar, amb el que faig, el món de l’art, de l’audiovisual i altres temes de comunicació.

Tot això sumat a les persones que et vas trobant pel camí m’han dut on sóc ara. I des d’aquí vull fer un agraïment especial a Rezero, ja que tot i haver començat com a tècnica, tot l’equip m’ha anat recolzant i m’ha ajudat a col·locar-me allà on més m’agrada: la comunicació. En definitiva, penso que ha estat un cúmul de circumstàncies per les quals em sento una persona afortunada.

“Ser membre del COAMB permet la participació en moltes esferes on és difícil accedir com a ciutadà”

Parlem amb Josep Escarrà, ex-vicepresident del COAMB i tècnic de medi ambient a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Des de la seva experiència, ens explica què poden fer les ciutats per combatre el canvi climàtic, què pot aportar la participació al Col·legi o dona consells als actuals estudiants de Ciències Ambientals.

1. Et vas llicenciar en Ciències Ambientals, i després t’has especialitzat en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Perquè vas optar per aquesta especialització?

En un primer moment em vaig especialitzar en avaluació ambiental del planejament urbanístic, àmbit en el qual vaig treballar els primers anys com a ambientòleg. Després, vaig passar un any treballant en un projecte de cooperació per al desenvolupament a El Salvador. A la tornada, l’empresa per la qual treballava em va plantejar que volia obrir una nova línia de negoci en l’àmbit de l’energia i l’eficiència energètica. Em van oferir formació i poder-me desenvolupar en aquest sector que ja es preveia que tindria molta projecció durant la crisi econòmica que s’intuïa. Em va semblar una molt bona oportunitat i m’hi vaig llançar!

25 anys després, hem de seguir defensant la titulació de Ciències Ambientals, aquest cop a la Generalitat!

El curs passat va fer 25 anys des que es va crear la titulació de Ciències Ambientals, que com tots sabem es va aconseguir homologar el març de 1995 gràcies a les mobilitzacions i a l’esforç dels estudiants d’aquelles primeres promocions. Ara, tants anys després, els ambientòlegs i ambientòlogues hem de seguir lluitant, aquest cop per aconseguir que la Generalitat reconegui la nostra titulació i per poder accedir a la funció pública en igualtat de condicions que els companys i companyes d’altres titulacions. N’heu sentit a parlar? No? Aquí us expliquem què passa.

Actualment als departaments de la Generalitat de Catalunya –sense comptar amb els ambientòlegs que treballen a les agències en règim laboral, que en són bastants- treballem al voltant de 45 titulats en Ciències Ambientals, però no ho fem en la categoria “d’ambientòlegs” o “tècnics de medi ambient”, que no existeixen, sinó en la de “tècnics superiors d’administració general”. És a dir, estem inclosos en el que es coneix com a cos general, al qual s’hi pot accedir amb qualsevol llicenciatura (o grau), i que engloba la majoria de tasques pròpies de l’administració. Això no passa amb els nostres companys biòlegs, geògrafs, geòlegs, etc., que sí que disposen de cos propi.

I això què implica? Doncs diverses coses. La principal, per als qui ja estem treballant a la Generalitat, és que tenim moltes dificultats per a consolidar el nostre lloc de treball com a funcionaris, i per tant la majoria de nosaltres som interins des de fa molts anys (alguns en fa més de 15, la majoria al voltant dels 10!). I com a interins no podem accedir als llocs de comandament, ni canviar de lloc de treball dins de la Generalitat o d’altres administracions, ni tampoc a aspirar a pujar de nivell (ni de sou!).

Per ser funcionaris hem de superar les oposicions del cos general, que estan obertes a tots els llicenciats i, el que és pitjor, consten d’un temari de 100 temes que no té res a veure amb les tasques que desenvolupem dia a dia com a ambientòlegs (a banda de què no s’han convocat des del 2009). És més, en cap cas s’avaluen les capacitats i coneixements sobre medi ambient. Així, algú que aconsegueixi la màxima puntuació a les oposicions del cos general podria accedir als llocs de treball dels ambientòlegs… sense haver de demostrar que tingui cap coneixement sobre medi ambient!