RAMATS AL BOSC, reinventant la ramaderia per protegir els boscos

Ramats i pastors hi ha hagut sempre. Molts eren transhumants que buscaven bones pastures a l’alta muntanya durant l’estiu i a la plana durant l’hivern. No obstant, l’èxode rural cap a les ciutats i la industrialització i globalització de la producció de carn ha propiciat, en les últimes dècades, que molts ramaders abandonessin l’ofici i, conseqüentment, que desapareguessin els ramats. Els que avui dia encara aguanten ho fan gràcies sobretot a les ajudes europees, ja que disposen de ramats grans (més de 400 caps) i de terres. Qualsevol ramader veu molt complicat viure amb un ramat petit, sense terres i sense ajuts.

Malauradament, aquest abandonament tant de pastures com de camps agrícoles, ha incrementat la continuïtat de la vegetació i de la càrrega de combustible dels boscos, generant un perill potencial d’incendi forestal molt alt. Aquest fet, associat a una meteorologia mínimament adversa, pot desencadenar grans incendis forestals, superant qualsevol sistema d’extinció.

Incendi a Vallirana (juliol 2013)

Incendi a Vallirana (juliol 2013)

Alguns joves emprenedors van creure que podien trobar alguna oportunitat en el món rural i ramader si treballaven junts i van crear l’Associació La Gaiata al 2009. Acompanyaven vells pastors per conèixer l’ofici. Eduard Balcells, president i impulsor de Ramats al Bosc, va adquirir un ramat de cabres per fer el manteniment d’unes franges de baixa combustibilitat a un massís forestal de l’Alt Camp, mitjançant un conveni amb la Generalitat. Veient l’oportunitat, i malgrat de les dificultats, va promoure el projecte. Continua llegint

Anuncis