La suspensió de la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, hi perdem tots

El Tribunal Constitucional d’España ha admès a tràmit el recurs del govern central, que considera contràries a l’ordenament jurídic competencial bona part de les mesures i de l’articulat de la Llei Catalana de Canvi Climàtic, i per tant aquesta ha quedat suspesa cautelarment de forma automàtica fins que es resolgui el recurs.

En aquest sentit, cal recordar l’ampli consens que va assolir el text en el seu tràmit al Parlament de Catalunya, on des del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), vam participar i vam comparèixer, i que es va acabar aprovant sense cap vot en contra: 122 vots a favor (JxSi, Cs, PSC, CSQP i CUP) i només 11 abstencions (PP).

Primerament, cal remarcar el greuge que genera un mecanisme per arbitrar els contenciosos entre administracions en que si s’admet a tràmit el recurs de l’administració central, la disposició queda  automàticament suspesa de forma cautelar, cosa que no passa si s’admet el recurs d’una administració autonòmica.

I entrant en matèria, pel que fa als articles cautelarment suspesos, entre aquests hi trobem les mesures més importants, més concretes i més vinculats de l’esmentada llei:

  • L’article 21.4 sobre el Pla d’electrificació progressiva dels principals ports.
  • L’article 24.3 que estableix que els vehicles motoritzats nous no siguin de combustió interna fòssil a partir de 2030.
  • La secció segona que fixava un impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
  • L’article 51 que creava un fons climàtic per fer front a les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
  • La disposició addicional primera, que fixava els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle a Catalunya.
  • La disposició addicional segona, que fixava la mitigació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle en l’àmbit de l’energia.
  • La disposició addicional tercera, que establia l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic amb l’horitzó 2013-2020.
  •  I la disposició addicional setena de declaració de la Mediterrània com a zona lliure de prospeccions i explotació d’hidrocarburs.

Així doncs, quedant en suspens el principal impost implementat per la llei, els objectius i les estratègies de llei, serà impossible implementar les mesures adients per tal que Catalunya redueixi les emissions i compleixi amb la seva part alíquota de responsabilitat climàtica tot donant compliment a l’Acord de París.

Aquesta Llei de Canvi Climàtic va ser una de les primeres normatives d’aquesta temàtica aprovades en l’Europa meridional i suposava un gran pas endavant en les polítiques ambientals i climàtiques catalanes.

Amb aquest decisió, i atès que a l’estat espanyol no existeix cap llei estatal de canvi climàtic, s’incrementa la vulnerabilitat de la població catalana envers el efectes del canvi climàtic i es posa fre a les polítiques de mitigació implementades fins al moment.

Així doncs, la història es repeteix, i amb decisions judicials com aquesta, hi perdem tots els catalans independent de la nostra opinió o posició política.

per Josep Escarrà. Vicepresident del COAMB.

Especialista en energia i canvi climàtic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s