“La investigació del cicle del carboni a l’Àrtic és un àmbit de la ciència encara desconegut però importantíssim”

Joan Antoni Salvadó és un ambientòleg especialitzat en química analítica que actualment fa recerca des de la Universitat d’Estocolm. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui en què consisteix el projecte Swerus-C3, en el que treballa, i gràcies al qual l’estiu passat va travessar l’Àrtic en un trencaglaç.

Joan Anton Salvadó, ambientòleg i investigador

Joan Antoni Salvadó, ambientòleg i investigador


Nom: Joan Antoni Salvadó

Any de llicenciatura: 2004

Any de doctorat: 2012

Especialitat: Química Analítica del Medi Ambient i la Pol·lució

Experiència: La seva experiència com a investigador comença al CISC l’any 2006 amb el grup de recerca del Dr. Joan Grimalt, qui li va oferir la possibilitat de fer un doctorat dins els projectes europeus HERMES i HERMIONE (Hotspot Ecosystems Research on the Margins of European Seas). En aquests projectes, va investigar el transport de compostos orgànics, naturals i antropogènics, a les zones de mar obert del Golf de Lleó mitjançant canyons submarins i altres processos. Un cop acabat el doctorat, va anar a fer un postdoc a la Universitat de Buffalo i la Universitat de Geneseo (Nova York, EEUU) per investigar el transport i la remediació de contaminants orgànics volàtils en les aigües subterrànies. Actualment, està a la Universitat d’Estocolm treballant en el projecte “Active Permafrost” gràcies a una beca Marie Curie de la Unió Europea.


En què consisteix el programa Swerus-C3?

El programa Swerus-C3 té com a punt de partida l’expedició que porta el mateix nom i es va realitzar durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2014. Aquesta expedició es va portar a terme a bord del trencaglaç suec Oden (el primer vaixell no nuclear que va arribar al Pol Nord) durant 90 dies travessant l’Àrtic des de Trömso (Noruega) fins a Barrow (Alaska, USA) i tornant a Trömso. L’expedició estava dividida en dues parts (de 45 dies cadascuna), a Barrow es va rellevar la tripulació i els científics. L’objectiu d’aquest programa és investigar les relacions entre clima, criosfera i el cicle del carboni a l’Àrtic, principalment el desgel del permafrost i les perilloses repercussions degut a la seva degradació i conseqüents emissions de CO2  i CH4.

Àrtic

Quines són les principals conclusions que s’hi han recollit?

L’expedició Swerus-C3 va ser un èxit gràcies a la col·laboració entre científics russos, europeus i nord americans. Tot i això, encara es tardaran alguns anys per analitzar els milers de mostres recollides i poder donar conclusions importants. Volem esbrinar quina part del carboni orgànic provinent del desgel del permafrost es degrada i s’allibera a l’atmosfera en forma de CO2 i CH4. Alguns estudis pronostiquen el desgel complet del permafrost a finals d’aquest segle degut al canvi climàtic. S’ha de tenir en compte que el permafrost de l’Àrtic conté quatre vegades el carboni orgànic que hi ha a l’atmosfera actualment (en forma de CO2).

En què va consistir la teva feina a l’expedició?

Aquesta expedició és l’inici d’un programa multidisciplinari, que agrupava diferents grups de treball molt interconnectats entre ells: biogeoquímica en sediments i columna d’aigua, CH4 i CO2 en la columna d’aigua i l’atmosfera, bioquímica microbiana, oceanografia física i acústica. La meva feina durant l’expedició consistia en recollir mostres de sediment i analitzar-hi algunes propietats físico-químiques en els 69 punts de mostreig on vam treballar. També donar suport al grup de biogeoquímica en la columna d’aigua, recollint mostres de carboni orgànic particulat i dissolt.

Què va motivar la teva participació al projecte?

Un cop acabat el doctorat em vaig posar en contacte amb el Dr. Örjan Gustafsson, ja que tenia amics que havien treballat amb ell i sabia que tenia un grup d’investigació molt fort en temes de química ambiental. Li vaig demanar si tenia algun projecte interessant per poder sol·licitar una beca Marie Curie a la Unió Europea. Va ser llavors quan em va explicar aquest projecte que estava començant a organitzar i em vaig quedar fascinat.

Com valores l’experiència tant a nivell personal com professional?

Travessar l’Àrtic en un trencaglaç és una experiència impressionant; viure 2 mesos sense veure la nit, veure com viuen els óssos polars i les morses en el seu hàbitat natural, i contemplar la immensitat de l’Àrtic cada dia. Per a mi va ser una experiència meravellosa que sens dubte recordaré tota la vida. També he de dir que va ser una experiència psicològica molt forta i en moments dura, però molt enriquidora a nivell personal. A vegades ho comparo una mica com un “Gran Hermano”, ja que ens vam passar dos mesos sense internet ni telèfon mòbil, i convivint amb les mateixes persones sense poder anar a cap altre lloc que no fos el trencaglaç.

A nivell professional he tingut la possibilitat d’endinsar-me en un altre camp de la química ambiental molt interessant. La investigació del cicle del carboni a l’Àrtic és un àmbit de la ciència encara desconegut i importantíssim d’esbrinar degut a l’escalfament global que està patint la Terra.

Àrtic

En què estàs treballant actualment a la Universitat d’Estocolm?

Actualment estic treballant amb les mostres de sediment i d’aigua recollides durant l’expedició Swerus-C3. Estic investigant el segrest del carboni orgànic mitjançant òxids de ferro a l’Oceà Àrtic, els quals impedeixen la degradació de la matèria orgànica; i els fluxos de carboni negre a l’Oceà Àrtic provinents de la combustió incompleta de combustibles fòssils, fusta i biomassa. També estic analitzant lípids biomarcadors, δ13C i Δ14C per poder esbrinar els mecanismes de transport i degradació del carboni orgànic terrestre i del desgel de permafrost a través de la plataforma continental del Mar de Sibèria.

Quines són les principals dificultats per als ambientòlegs que volen fer recerca?

Penso que la carrera de Ciències Ambientals és un molt bon punt de partida per als joves que volen fer recerca en geociències, química ambiental o qualsevol altre àmbit dins de les ciències de la Terra. Els ambientòlegs tenim la sort de tenir una visió àmplia de com funciona el nostre planeta. A partir d’aquesta base, ens podem endinsar en els camps de la ciència que vulguem sense perdre mai el punt de vista multidisciplinari que ens caracteritza, importantíssim per poder fer recerca. Tot i això, és una llàstima que avui dia a Catalunya i a Espanya sigui molt difícil per a tothom dedicar-se a la investigació.

Què aconsellaries als companys de professió que es volen desenvolupar professionalment en aquest àmbit?

Els aconsellaria que s’esforcin durant la carrera per poder aconseguir una beca pre-doctoral i tenir un sou durant els 4 anys de doctorat. Que siguin curiosos i que tinguin una necessitat sana de saber el perquè de totes les coses. I els aconsellaria que busquin (o tinguin la sort) de treballar amb gent molt bona, tant a nivell professional com personal. Però sobretot, i el més important, és que es posin a fer recerca en quelcom que els motivi, perquè és una feina que necessita una gran dedicació.

Àrtic

One thought on ““La investigació del cicle del carboni a l’Àrtic és un àmbit de la ciència encara desconegut però importantíssim”

  1. Retroenllaç: “La investigació del cicle del carboni a l’Àrtic és un àmbit de la ciència encara desconegut però importantíssim” | Joan Antoni Salvado

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s